Carregant ...

Recordant un teletext

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Captura de pantalla 2015-08-30 a les 23.51.04

Imatge de la Jornada 23 després de la victòria a Gijón de la classifiació del Nàstic

Josep Maria Andreu és un d’aquells presidents d’abans, dels que sentien els colors als quals representaven i capaços de deixar-se portar molts cops pèl, carinyosament anomenat, “hooligan” que porten dins.

Vaig tenir la sort d’entrevistar al president del Nàstic en el moment d’una de les seves frases cèlebres i recordades els darrers anys. Era un quatre de febrer a Gijon quan un Andreu eufòric, després de la victòria del Nàstic per 0 a 1 al Molinón, deia allò de “he demanat a la meva dona que em gravi el Teletexto”. Els temps han canviat, ja segurament ningú mira la classificació de la lliga en aquell sistema que als que ja tenim una edat ens meravellava per poder seguir el futbol gairebé en directe i la classificació a l’instant. Al teletext podíem ,mirar fins i tot les lligues estrangeres quan per seguir la Premier o la League 1 ho fèiem comprant-nos revistes en anglès o francès quan viatjàvem.

Aquella fotografia del “teletext” però tenia un valor especial, el fet de veure al Nàstic cinquè classificat de la segona A, a només dos punts de la zona d’ascens directe, era com una injecció de moral per un president i una afició acostumada a l’ostracisme de la segona B durant anys. Era la jornada 23 de 42 jornades però el somni d’aquell Nàstic que acabaria pujant a primera s’estava començant a construir.

Celebració del gol de Jean Luc Foto:LFP

Celebració del gol de Jean Luc que deixava l’1 a 2 definitiu i tancva la remuntada Foto:LFP

Uns anys més tard i amb el teletext oblidat torna a ser dia de fotografies a les classificacions per veure com els grana es troben en posicions d’ascens a primera. Els Marcos, Xavi Molina, Xisco Campos, David Rocha i companyia són quarts de la segona A a dos punts del líder Numància.

Només s’han jugat dues jornades i el Nàstic ha patit cada partit com si fos l’últim o com si encara seguís jugant finals a cara o creu, però els de Vicente Moreno ja han demostrat de quina pasta està fet aquest equip.

Un bloc compacte, amb poques fissures i amb aquella mentalitat guanyadora que no els deixa reposar ni un sol instant fins que la feina està feta.

Del partit de Tenerife cal marxar amb la lectura positiva de la capacitat de reacció de l’equip i de les ganes i empenta dels grana però també amb el mal regust de boca que va deixar un inici de la segona part on l’equip va navegar regalant el mig del camp al Tenerife que va ser més vertical i que en un dels pocs moments desendreçats dels tarragonins va aprofitar per fer un gol (amb falta) que va posar als grana per darrere en el marcador.

Ekpoki després de marcar a Gijón i donar la victòria al Nàstic Foto: Nasticdetarragona.com

Ekpoki després de marcar a Gijón i donar la victòria al Nàstic Foto: Nasticdetarragona.com

Després la història que es repeteix el coratge, el caràcter i el tarannà d’un equip guanyador que no es cansa de seguir explicant històries d’èxits. Amb un Ferran Giner pletòric i amb uns golejadors debutants el Nàstic fa l’aspecte sobre el camp d’un equip que sap molt bé al que s’ha de jugar a la nova categoria.

Capítol a banda pel que aporta Emanà a l’equip sense fer pràcticament res i pel talismà Marcos Jiménez De la Espada. El camerunès omple el camp i aconsegueix que en cada acció que participa passi alguna cosa diferent. El davanter de Pollença ha sortit al camp en els dos moments claus per entendre les remuntades, amb participació activa a la primera i com a col·laborador participant a la segona.

L’equip ha d’estar preparat per afrontar la batzegada i per posar el pedaç més ben posat quan els resultats no acompanyin però de moment toca seguir gaudint d’un moment dolç i d’una dinàmica d’èxits que els grana han construït i treballat els dos darrers anys.

Josep Maria Andreu ja no demana ara gravar al teletext i prefereix enviar un “Vamoooos fins al final força Gimnàstic” a Facebook per a expressar l’estat d’ànim d’aquest aficionat incansable que exerceix de president

Celebració de la plantilla grana al vestidor després del partit Foto: David Rocha

Celebració de la plantilla grana al vestidor després del partit Foto: David Rocha


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

4 respostes a “Recordant un teletext”

  1. Francina Collado (Isha) ha dit:

    Francina (Isha)- Molt be, Quim. Com sempre m’agraden els teus comentaris tan originals. Amunt… com el Nastic

  2. JORDI FRANQUES ha dit:

    Era un Dissapte, el Nàstic es posaba tercer, provisionalment en lloc d´ascens directe. D´aqui lo de grabar el Teletexto……per ser cinquès no.
    Per el damés felicitats per l´article.

  3. Molt del Nàstic. ha dit:

    Anava a dir lo mateix que ha dit el comentari anterior … l’orgasme era més gran. Ens vèiem en posició d’ascens. Jo recordo exactament on era quan va marcar Ekpoki i el bot que vaig fotre.
    Bon article. És bonic posar al google “Nàstic” i trobar cosetes.

  4. Quim Pons Casadesús ha dit:

    Gràcies per tots els comentaris i per seguir llegint les cròniques. Com diu el Jordi, sí era dissabte al Molinón i sí el Nàstic es va posar tercer a la classifiació. Ho va fer però de manera puntual perquè la jornada la va tancar cinquè. La classificació que teniu a la part superior de la crònica és la classifiació després del partit de Gijón oficial de la LFP. Quin no recorda aquell gol d’Ekpoki?. Merci un cop més i a veure si podem seguir explicant coses grans aquesta temporada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *