Són temps de propostes i debats, d’escoltar i veure candidates i candidats ben maquillats i llençant idees que tard o d’hora majoritàriament deixaran de complir.
Platons il·luminats i presentadores o presentadors estrelles obrint els seus espais amb els set candidats per encapçalar un nou projecte pel país.
És moment de mullar-se de tenir clar que entre el Sí i el No hi podem trobar diferents respostes, però que totes exigeixen un compromís establert i definit per generar una opinió determinant i contundent.
No hi ha marge a la indefinició i els debats oberts es tanquen quan qualsevol petita relliscada et deixa fora de joc per no poder donar resposta als atacs dels rivals.
Els errors es paguen cars i les badades són portes obertes perquè els adversaris al terreny de joc aprofitin qualsevol ocasió per petita que sigui per sentenciar un partit.
A hores d’ara ja no es pot renunciar als teus principis, ni ideals, ni a la teva fórmula que pocs cops t’ha fallat. La fidelitat a un sistema que t’ha portat a l’èxit acostuma a ser el millor dels companys de viatge.
La teva identitat i aquella capacitat física i mental que han fet de casa teva aquell racó inexpugnable.
Les xifres hi ha vegades que parlen més que qualsevol explicació possible. Amb Vicente Moreno a la banqueta el Nàstic només ha perdut un dels trenta-nou darrers partits jugats al Nou Estadi.
La bestiesa és tan gran que els grana presenten la millor xifra com a locals del futbol estatal. Aquell 0 a 1 amb el Sant Andreu de començaments de l’última temporada ha estat l’única derrota de l’equip a casa en els darrers dos anys. El registre no el superen ni Barça, ni Madrid, els dos millors locals de la LFP.
Els blau-granes van perdre dos partits l’última temporada al Camp Nou en lliga davant de Celta i Màlaga per idèntic resultat 0 a 1 i els madrilenys només van ensopegar un cop al Bernabeu l’última campanya quan van caure per 0 a 1 amb l’Atlético de Madrid però les derrotes davant del Barça i el mateix Atlético la temporada anterior no deixen que igualin els números del Nàstic.
Estem d’acord que poc té a veure la segona B, ni amb l’actual segona A ni molt menys amb la primera i que qualsevol comparativa pot ser odiosa però el cert és que els números sobre la taula estan clars i que el Nou Estadi com diria aquell tòpic llunyà és un autèntic fortí d’on per sortir amb resultats positius està a l’abast de pocs escollits.
Els grana han tingut davant del Mallorca un test important per comprovar en quin punt es troba el termòmetre futbolístic i emocional de la plantilla.
La derrota a Elx, va fer mal més que per la desconeixença de la sensació que pel que realment implicava.
La setmana ha estat llarga i ha tocat gestionar les ganes més primàries de revenja que equip i afició tenien sortint del Martínez Valero. Com si es tractés de no caure al “costat fosc” de la força, ha tocat fer de la paciència una nova virtut i saber recuperar aquell futbol que va semblar oblidar-se per uns minuts al Baix Vinalopó.
El Nàstic ha recuperat aquell futbol de pressió i l’agilitat necessària per fer fàcil allò que sembla complicat.
Rocha ha tornat a manar al mig del camp acompanyat d’un Sergio Tejera que tot fa pensar que amb minuts i confiança pot tornar a ser aquell futbolista que prometia a l’Espanyol. El sistema està tan après i els fonaments ben posats que els canvis a l’equip no es noten i les rotacions de Moreno són com fer un canvi de cromos al pati de l’escola simplement per anar acabant la col·lecció.
Tot i renunciar a una banda davant del Mallorca, l’equip ha compensat bé els espais i ha deixat lliure un carril important on Mossa s’ha graduat. Una centrada del valencià aprofitant aquest espai obert per Rayco a la banda esquerra ha permès a Marcos situar la pilota en un punt impossible d’aturar per el porter del Mallorca.
El davanter discutit per part de la grada ha tornat a treure l’escopeta per apuntar on tocava i amb precisió més pròpia de suïssa que no d’un tipus de Pollença, donar tres punts al Nàstic.
És cert que Rayco, Emana o Tejera haurien pogut fer més àmplia l’avantatge però aquest equip sembla condemnat a patir fins al minut noranta-sis per aconseguir victòria rere victòria. Un grup que de la reacció ha fet senya pròpia de cada partit.
Qualsevol possible debat obert es fon amb un bloc que ha tret del llibre d’estil la seva millor versió per fer sonar l’Amparito en aquests dies de Festa Major.
