La intensitat del 23 de setembre ens deixa poc temps per reflexionar sobre la diada castellera d’ahir al migdia. Les sensacions que ens oferia la cita prèvia al dinar de festa major, però, també són inequívoques i es podien copsar a la professó d’ahir al vespre. Potser més que qualsevol altre any, la diada de Santa Tecla ens deixa una nítida distinció entre les formacions que van sortir satisfetes de plaça i les que se’n van anar amb el cap cot.
Ja em permetreu la llicència de parlar en primer lloc dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau. Ja fa algunes temporades que demostren el salt de nivell: primer domant el 2 de 7, mesos més tard el pilar de 6, des de la tardor passada el 3 de 8… però ahir es van consagrar. Els del barri cooperativista van afegir el 4 de 8 a tota aquesta oferta de castells i van completar la primera clàssica de vuit del seu historial. Sense la sensació de fer cap disbarat i amb la serenor d’una colla que té assumits i veu abastables els seus objectius, van assolir una actuació que fins fa mesos era impensable. Ara, però, és el primer argument de la seva consolidació i el trampolí per començar a somiar en envits superiors.
El bàndol de la satisfacció el completen els Xiquets de Tarragona. Si dilluns ja us explicàvem el mèrit del que havien assolit al Primer Diumenge de Festes, ahir els matalassers van saber gestionar la diada amb la dosi de repte suficient per amanir una cita que, sense deures pendents, es podrien haver plantejat amb la “placidesa” —quina frivolitat!— d’una tripleta màgica. Roger Peiró va respondre a la fam de la colla i va repetir la consecució d’un 5 folrat que va quedar novament en coronat. Els castells bàsics de nou pisos i el pilar de sis van relligar un global de Festa Major que els matalassers haurien signat tot i l’autoexigència per descarregar els grans castells. És el seu repte d’aquí a novembre.
Diumenge no havia estat el dia de la Colla Jove Xiquets de Tarragona. Santa Tecla els havia d’ajudar, ahir, a recuperar to i la colla tenia ganes de canalitzar la ràbia i l’orgull en un 5 de 9 amb folre que estaven decidits a completar per quinzena vegada. Però tampoc. Ni la primera temptativa, que oferia la fiabilitat de poder-se treballar a la descarregada, ni molt menys la segona, que va fer llenya amb tan sols una aleta. La sensació és que ahir la Jove va perdre una batalla contra la seva pròpia ment. La manca de confiança va vèncer les ganes de reivindicar-se i el paper és ara a les quatre darreres setmanes de l’any. Mercadal, Santa Teresa i fins i tot l’Esperidió han de ser escenaris resolutius per als del Cós del Bou. Els dirigents tècnics hauran de saber desllorigar un problema que és molt més mental que tècnic. Serenor: que una mala Festa Major no ens faci perdre la concepció de la Colla Jove com una de les cinc millors del panorama casteller actual.
Ens queda parlar d’uns Xiquets del Serrallo que es van quedar a mitges pel que fa als seus objectius per ahir. Després del 5 de 7, els del barri mariner van apostar pel 2 de 7, que va mostrar unes maneres sensacionals però que ens va deixar la imatge de la jornada: l’enxaneta coronant el castell tot i que els dosos s’havien doblegat i havien signat la condemna per a una construcció que, efectivament, va cedir. El 4 de 8 va quedar, en canvi, lluny d’assolir-se per la lentitud que el va marcar, i la seva llenya va finiquitar la diada dels serrallencs. Els d’Isaac Herrera hauran de tornar-se a demostrar capaços de completar el 2 i mirar de trobar continuïtat a la feina del carro gros. El camí imprès pels serrallencs enguany ha de ser el primer pas d’una progressió com la que han fet a Sant Pere i Sant Pau.
Santa Tecla toca a la seva fi amb la diada, el migdia d’aquest dijous, de la Mercè, que acabarà amb els tan nostrats pilars caminant. La fi de festa ens aboca a la recta final de la temporada castellera. Resten quaranta dies perquè les colles de la ciutat pleguin la faixa i els reptes estan marcats per a les quatre formacions.
[…] perquè ja recordem el desencís del Primer Diumenge de Festes, que es va agreujar a la diada de Santa Tecla. Sense embuts: la Jove va fer una mala Festa Major. Potser el tòpic més repetit llavors era que […]