La Maria Antònia té 89 anys i la Joana n’ha fet 65. Pertanyen a dues generacions diferents de dones tarragonines que van compartir l’experiència educativa del Col·legi del Sagrat Cor. Allunyades del centre des de fa dècades, ara totes dues han escrit a quatre mans un llibre que vol reconèixer els mètodes utilitzats per un grup de monges en plena dictadura franquista. El volum es titula ‘Educar en femení’ (Arola Editors i Publicacions URV) i configura el retrat d’una època que va del 1917 al 1964.
Les autores són Maria Antònia Ferrer Bosch i Joana Zaragoza Gras. Hi han estat treballant durant dos anys, han rebuscat per un munt d’arxius i han entrevistat desenes d’exalumnes i monges vedrunes. El llibre explica la seva arribada a Tarragona, la història de l’emblemàtic edifici del carrer d’August -que va comptar amb nombrosos elements arquitectònics i ornamentals d’arquitectes modernistes com Pujol de Barberà, Pejoàn i Jujol-, i els diferents tipus d’ensenyament que s’hi impartien (acadèmics, religiosos, música, teatre, festes i tradicions).
Totes dues s’han trobat sovint al pis de la Maria Antònia per anar donant forma al projecte. Totes dues somriuen quan rememoren el ‘mètode Montessori’, en relació a la pedagoga italiana Maria Montessori que va impulsar a principis del segle XX un sistema innovador d’ensenyament que va arribar al Sagrat Cor de Tarragona. o el ‘mètode Llongueras’, una manera també molt innovadora d’aprendre música a les aules. Els records i les anècdotes s’amunteguen en aquestes dues dones que han dedicat la seva vida professional amb l’àmbit educatiu.
Les autores destaquen, precisament, que la finalitat de l’ensenyament de les monges vedrunes era que les dones fossin “útils i independents“, que incorporessin prou coneixements per guanyar-se la vida sense dependre de ningú. Això, en aquella època de la postguerra a Tarragona era molt ‘revolucionari’. S’hi impartia la Formación del Espíritu Nacional, com a tot arreu, però també estudis de batxillerat, magisteri i comerç. Les classes eren totes en castellà, però sovint alumnes i mestres parlaven informalment en català.
La venda de l’edifici del carrer August (entre els carrers Comte de Rius i Sant Agustí) i el seu posterior enderrocament és objecte d’anàlisi al llibre, que el treu a la llum recuperant plànols i imatges de detalls i espais dissenyats per Jujol que es van perdre malauradament. “Poca sensibilitat de les monges i de l’ajuntament de l’època”, lamenten la Joana i la Maria Antònia, que mostren orgulloses algunes fotografies i documents de gran vàlua que han recuperat de diferents arxius.
La Joana es jubila de professora de la URV i la Maria Antònia ja fa dècades que va deixar la docència, tot i que el seu nom acompanya una distinció de la universitat de Tarragona a persones i col·lectius que defensen els drets de les dones i la seva visibilització. Ella, que no es considera ni de lluny “feminista”, ha impulsat amb la seva estimada Joana un llibre que recupera la memòria històrica d’uns anys de repressió i d’algunes alenades d’aire fresc en la manera d’ensenyar a les nenes de l’època. Un retrat, també, de la Tarragona de fa més de mig segle
