Aquest dimarts s’ha procedit al trasllat dels reclusos de la presó de Tarragona al nou centre penintenciari de Mas Enric, al Catllar. D’aquesta manera, es buida en gran part la presó que es va construir a principis dels anys 50 a l’avinguda República Argentina, una zona que llavors era l’extraradi de la ciutat.
L’obertura del nou centre, però, no suposa el tancament del vell, perquè aquest continuarà funcionant com a ‘centre obert’, és a dir, hi aniran a dormir els reclusos que, tot i complir una condemna, poden sortir cada dia a treballar. Aquesta situació es mantindrà durant força anys, fins que el projecte de Ciutat de la Justícia sigui una realitat.
L’última vegada que vaig sentir el conseller de Justícia, Germà Gordó (ara en funcions) parlant d’aquest projecte, preveia que el nou equipament -situat a la zona de darrere de Joan XXIII- seria una realitat el 2018. Notaran que he escrit ‘seria’, en condicional. La data, en qualsevol cas, no se la creu ningú de l’àmbit judicial.
A partir d’ara serà un centre penitenciari obert amb pocs reclusos que només hi aniran a dormir. Fins quan?
Potser pensaran: quina relació tenen la presó actual i la Ciutat Judicial? Doncs que el futur equipament -planificat curiosament al costat de la comandància de la Guardia Civil- inclourà el centre penitenciari obert. De moment, però, les velles instal·lacions De República Argentina faran aquesta funció, destinada a unes desenes de reclusos.
Aquest nou retard en la planificació d’un equipament vital per a Tarragona permetrà, de retruc, pensar què fem amb la fins ara presó. Com publicàvem fa un any i mig al número 6 de la revista FET a TARRAGONA, l’edifici és de planta quadrada, amb una estructura arquitectònica radial interessant, similar a la presó Model de Barcelona.
Aquell reportatge d’Enric Garcia Jardí ja advertia que el vell edifici conserva una façana que està protegida, cosa que fa inviable ara per ara el seu enderrocament. Per tant, abans d’anunciar grans projectes de remodelació en aquells terrenys (fa vuit anys ja es parlava de construir-hi la Delegació del Govern de la Generalitat), farien bé les institucions i els polítics de planificar amb cura quines necessitats té la zona i el conjunt de la ciutat.
En poques setmanes, la presó actual començarà a córrer el risc d’una lenta degradació pel poc ús (o nul) que se’n farà, de les seves instal·lacions. Abans de veure repetir un cas extrem com el de la Savinosa o un altre com el de la vella comandància de López Peláez, cal exigir a l’ajuntament i a la Generalitat que analitzin i estudiïn tècnicament possibles usos i si cal desprotegir la façana. I que consultin a la ciutadania: aquest podria ser, a mig i llarg termini, un cas exemplar i modèlic a Tarragona de democràcia participativa.
No us feu gaire il·lusions. El més probable és que es deixi degradar donada la situació immobiliària local.
Però hi ha un veí de la presó amb un gran interés en que vaigi a terra, s’ampliï al habitatges del voltant i es faci una zona d’edificació “alt standing” al lloc.
Això forma part dels acords no publicats entre municipi i el veí de la cantonada Pres.Companys-Avd. de l’Argentina.
I el propietari (Dept. de Justíc) va curt de calers…
En ple desplegament de l’era telemàtica en la qual en molt poc temps tots els jutjats estaran inclosos a la plataforma d’e-justícia, la manca d’una ciutat judicial, com sí existeix en la majoria de ciutats de la província, col·loca a Tarragona en una situació molt precària a la qual hauria de donar-solució com més aviat millor, encarregant informes de viabilitat dels edificis que van quedant buits, com ara l’antiga presó.