Carregant ...

Del paper a les pedres

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Ricard Lahoz, director del Fet a Tarragona, presentava el contingut del número 14 de la revista. (Foto:  David Oliete)

Ricard Lahoz, director del Fet a Tarragona, presentava el contingut del número 14 de la revista. (Foto: David Oliete)

Picant pedra a pedra, polint cada detall i esculpint cada paraula amb tota la intencionalitat que requereix. Així s’ha escrit, per catorzena vegada, una nova edició en paper de la revista Fet a Tarragona, que es presentava aquest dimarts al vespre a l’Espai Turisme. De Terres Cavades a l’economista Miquel Puig; passant pels Xiquets de Tarragona o l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació: són alguns dels temes del número 14 del Fet, que aquest cop presideix un dossier dedicat al patrimoni, en motiu del quinzè aniversari de la declaració del conjunt arqueològic de la Tàrraco romana com a Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO.

Del paper a les pedres: arran del tema central, la presentació va comptar amb una taula rodona amb dos experts del patrimoni tarragoní i membres del comitè científic de Tàrraco Biennal: el catedràtic d’arqueologia de la URV, Joaquín Ruiz de Arbulo, i el directiu de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT), Francesc Barriach. Tots dos van apuntar que quinze anys després de la declaració, el conjunt arqueològic segueix tenint la mateixa mancança evident: la falta de coordinació de les institucions gestores, propietàries i difusores, que van des de l’Ajuntament fins a l’Estat, passant per la Generalitat, però també l’Arquebisbat, la Diputació o la mateixa RSAT, entre d’altres. Per a Barriach, “l’Ajuntament ha fet el que ha pogut, però la Generalitat i sobretot l’Estat no han estat a l’alçada“. De fet, acusava el govern central de la inacció sobre la Necròpolis Paleocristiana, de la qual l’Estat és propietari.

Joaquín Ruiz de Arbulo en una de les seves intervencions, al costat de Ricard Lahoz i Francesc Barriach. (Foto: David Oliete)

Joaquín Ruiz de Arbulo en una de les seves intervencions, al costat de Ricard Lahoz i Francesc Barriach. (Foto: David Oliete)

En aquest sentit, tant Ruiz de Arbulo com Barriach apostaven per la creació d’un consorci únic de gestió de tot el conjunt. “D’aquesta manera es podrien planificar actuacions de millora dels monuments a mitjà termini, de manera, que es podrien buscar recursos econòmics sense tanta urgència perquè cal pal·liar els elevats costos de les tasques de restauració”, apuntava el professor Ruiz de Arbulo. Per al catedràtic, “la societat civil supleix prou bé les tasques de dinamització del patrimoni“, tot i que Barriach havia apuntat prèviament que “la societat tarragonina no s’ha incardinat com calia en la defensa patrimonial”.

Els quinze anys de la declaració, però, sí que han servit per avançar en alguns aspectes. Ruiz de Arbulo recordava que “hi ha un abans i un després molt notable en nombre de visitants”, i posava l’accent sobre Tàrraco Viva: “el seu creixement exponencial és el gran canvi d’aquests quinze anys”. Tot i coincidir en el bon estat de forma del festival de recreació històrica, Francesc Barriach apuntava que “fora de Tàrraco Viva, caldria encara més divulgació del patrimoni cultural de la ciutat”. Tot i reconèixer algunes de les actuacions fetes —des de la restauració del Pont del Diable fins al sanejament de la capçalera del circ—, per a Barriach “manquen actuacions a tots els monuments de Tarragona”.

La taula rodona va omplir de gom a gom l'Espai Turisme. (Foto: David Oliete)

La taula rodona va omplir de gom a gom l’Espai Turisme. (Foto: David Oliete)

El dinamisme de la xerrada va dur-la a acabar amb l’eterna pregunta: el Museu Nacional Arqueològic ha d’anar a l’edifici de l’antiga Tabacalera? A la taula, dues posicions dispars. Per a Francesc Barriach, un sí rotund: “l’edifici es presta a un gran museu. Hi ha 200.000 peces que estan en magatzems i ningú les veu. Almenys una part d’un edifici tan gran s’hauria de destinar al Museu“. Ruiz de Arbulo exercia el contrapès. Per a ell, “l’hora dels grans projectes ha passat i cal buscar opcions més factibles. Hi ha altres formes de fer museus, aprofitant les noves tecnologies i les xarxes socials”.

Diferents solucions, doncs, per una diagnosi similar: tot i els quinze anys de la declaració i una notable millora en l’àmbit de la difusió, la descoordinació entre institucions limita el desplegament total del potencial de la ciutat en l’àmbit del patrimoni. Novament, a Tarragona li manca acabar d’explotar tota la seva capacitat. De la teoria, a la pràctica: del paper a les pedres.

Col·leccionables per no oblidar

Ruiz de Arbulo presenta els col·leccionables. (Foto: Gerard Recasens)

Ruiz de Arbulo presenta els col·leccionables. (Foto: Gerard Recasens)

A la fi de l’acte, el professor Joaquín Ruiz de Arbulo va aprofitar per presentar la sèrie de deu col·leccionables que acompanyaran els propers números del Fet a Tarragona, fins l’estiu de 2017. Sota el títol “Tàrraco imperial: una nova visió”, els fascicles incorporaran un repàs des de diverses perspectives de tots els monuments de la Tàrraco romana. El primer, amb el número del mes de gener, podria resoldre el que hores d’ara és una incògnita: l’autor de la tomba de la Torre dels Escipions. S’ha trobat la solució al misteri? La resposta, al Fet a Tarragona número 15.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Una resposta a “Del paper a les pedres”

  1. Enhorabona pel resum de la trobada, que per molts anys seguiu FENT aquesta tasca envers el nostre patrimoni hi per la ciutat de Tarragona, moltes felicitats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *