Carregant ...

Des d’Oviedo a Llagostera

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Més de 16.000 persones al Tartiere per animar el seu equip. El Nàstic va perdre 2 a 0 davant l'Oviedo.

Més de 16.000 persones al Tartiere per animar el seu equip. El Nàstic va perdre 2 a 0 davant l’Oviedo.

Una esquella sona de fons a les grades del Tartiere, després que el silenci de les gaites hagi recordat un cap de setmana negre a París. Tornar al mateix escenari que va veure acabar la lliga l’última temporada semblava com un presagi del què ha de venir en poc menys d’una setmana mal comptada.

El Nàstic no troba el seu millor ecosistema lluny de Tarragona i Oviedo ha estat un exemple més d’una crisi de sensacions quan l’equip es despulla dels seus conceptes més bàsics. Com aquella pel·lícula que repeteix un cop i un altre una cançó i una marmota, o com el conte que cada nit volen sentir els nens. Els grana repeteixen mals vicis quan es posen els pantalons vermells i la samarreta de visitants.

L’equip s’encongeix i es fa petit en fases dels encontres quan veu que les coses no surten com s’havien planejat. Sense cigar en mà, però Vicente Moreno recordaria a aquell exmilitar de l’Equipo A, Hannibal Smith, amb la seva mítica frase dels plans ben executats. Les coses no surten bé, i el que comença a preocupar és que es repeteix de forma sistemàtica quan el Nàstic perd aquell fet diferencial que ha deixat veure per exemple en els primers vint minuts de la primera part al Tartiere. La pressió, la recuperació i la velocitat ofensiva, tres virtuts a l’alçada de pocs equips sacrificats i que els de Moreno executen com a ningú. Quan tot això desapareix l’equip es confon en la normalitat i es transforma en un Nàstic excessivament vulgar. Els grana no van saber trobar en cap moment la manera de supera el veterà Esteban que va ser decisiu en una jugada de Palanca.

El veterà porter de l'Oviedo, Esteban 40 anys, va deixar la porteria a zero gràcies al poc encert grana. Foto:Real Oviedo

El veterà porter de l’Oviedo, Esteban 40 anys, va deixar la porteria a zero gràcies al poc encert grana. Foto:Real Oviedo

Només una victòria en set sortides en aquest primer quart de temporada. Sis punts de vint-i-un possibles, només Albacete, Ponferradina i Leganés i els quatre equips en descens, presenten pitjors números fora de casa que el Nàstic. El crèdit indefinit d’aquest equip fa pensar que els de Moreno recuperaran l’instint perdut per tornar a ser un equip fiable en terreny desconegut. No sembla bona estratègia jugar-se a la temporada amb els partits a casa. La por a una relliscada en moments del campionat més decisius, pot ser mala companya de viatge quan t’hagis de jugar coses importants.

L’equip convida a un optimisme mesurat sempre que comenci a prendre notes ràpides dels defectes exaltats pels contraris. La manca de definició, aspecte massa cops irracional, i l’encert habitual dels rivals recorda a temporades anteriors a Segona A, on gairebé mai marxaves amb la percepció d’haver fet el ridícul tot i encadenar decepció rere decepció. En un debat dels que no s’acaben mai, dels de sobretaula de cap de setmana, parlaríem eternament del que necessita fer l’equip per solucionar la manca d’encert en els metres finals. Moreno ha tocat totes les peces i aquesta mateixa setmana reconeixia que els partits no han estat justos amb l’equip. Cert, els resultats no han estat justos i Oviedo n’és una mosta més, tot i que el futbol converteix normalment el gol en justícia i els errors en càstigs severs.

El Nàstic d’Oviedo va tornar a encaixar els dos gols en les dues primeres arribades dels “carbayons” i es va passejar en una segona part on va semblar tenir més el cap en la visita del Llagostera que en el mateix partit del Tartiere.

L'afició del Nàstic es va desplaçar a Llagostera per veure el que havia de ser l'ascens grana.

L’afició del Nàstic es va desplaçar a Llagostera per veure el que havia de ser l’ascens grana.

“Venvinguts”

Un any i mig i uns quants dies vint-i-dos després, la data marcada en vermell ja és aquí. El dia per arrancar les espines que encara quedin clavades en alguns racons. El nom que fins i tot l’àliga de Tarragona portava amb lletres groses al seu pit. El dia d’ofegar penes, de tapar traumes del passat i de tornar amb futbol allò que es va perdre d’una manera estranya.

L'àliga de Tarragona ho tenia clar a la darrera baixa de Santa Tecla.

L’àliga de Tarragona ho tenia clar a la darrera baixa de Santa Tecla.

El club té previst engegar aquesta setmana una campanya per començar a engrescar la gent per anar diumenge al Nou Estadi. “Venvinguts” amb aquesta paraula i amb la “V” de “Vendetta” marcada, el club tarragoní té previst rebre a l’equip que el va deixar sense ascens ara fa dues campanyes. Va ser en un parany perfectament preparat on els grana van caure de quatre potes i que el temps ajuda a recuperar i a confiar en no tornar a cometre els mateixos errors. Aquells de vendre la pell de l’os abans de ni tan sols sortir a caçar. Errors dels que no sembla que haguem pres massa nota, per cert.

El Nàstic ha estat un any cercant el camí correcte per sortir del parany de Llagostera, un cop fora, i amb l’ascens desitjat, bé faria el club en oblidar aquella tarda de juny i en passar pàgina sense crear més caliu del que el partit ja comportarà.

Nàstic i Llagostera viuran el seu propi clàssic, un clàssic carregat de tots els alicients per ser un dels partits de la   temporada tot i que la història només recorda que serà el segon cop que es trobin els dos equips i el primer a segona A.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Una resposta a “Des d’Oviedo a Llagostera”

  1. Emili Guillemat ha dit:

    D’acord amb els comentaris del Quim Pons referits al partit del Llagostera, i no estic gens d’acord amb tota la preparació que han fet des de el club pel partit de diumenge, per molts comentaris que facin dient que el que volen es el camp ple, en el fons inciten a caldejar els ànims i a escalfar molt el partit, (ja no parlo d violència, però…), això no es bo per a nosaltres, i si després de tot això no guanyem, es fotran un far de riure.

Respon a Emili Guillemat Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *