Carregant ...

Quan l’empenta es torna èxit

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

D'esquerra a dreta, Tutusaus, Villatoro i Tarragona, que van explicar el seu projecte. (Foto: Gerard Recasens)

D’esquerra a dreta, Tutusaus, Villatoro i Tarragona, que van explicar el seu projecte. (Foto: Gerard Recasens)

La quarta edició de les jornades Tarragona Impulsa ens han deixat alguns arguments per l’esperança. A la immensitat de l’antiga Tabacalera, dimarts i dimecres es van aportar algunes idees que van recollir molts petits empresaris de la ciutat i emprenedors potencials en forma d’estudiants de Gestió Administrativa de l’Institut Vidal i Barraquer. Una de les taules rodones va esdevenir l’exposició de tres projectes d’èxit.

El primer, un dels jocs de nova creació amb més proximitat a l’imaginari col·lectiu de casa nostra. El Nan Casteller va molt més enllà d’apilar peces de fusta amb una forma anàrquica, sinó que és un autèntic aglutinador de valors. Així el va voler presentar la seva creadora, Ana Tarragona, que va explicar l’èxit aclaparador d’una iniciativa que pretenia vendre 5.000 unitats i que hores d’ara ha multiplicat per sis l’expectativa. Nascut per donar una finalitat a la fusta dels boscos de la Gavarra, el Nan ha acabat sent el principal client d’un centre de producció de Lleida que dóna feina a persones amb discapacitat mental. Avui és joc, és objecte de disseny i ha traspassat les habitacions de la canalla: sigui per popularitzar-se a la xarxa o per transformar-se en mona de xocolata, la passada Pasqua. L’evidència de l’èxit des d’una idea aparentment senzilla no s’amaga del proper pas: la internacionalització del producte aparcant la referència castellera i aferrant-se al concepte de les abraçades, de la unitat. El nan es fa gegant.

El públic va escoltar, atent, les explicacions de les ponents. (Foto: Gerard Recasens)

El públic va escoltar, atent, les explicacions de les ponents. (Foto: Gerard Recasens)

Un nou exemple arribava des del sud. Mavi Villatoro va ser acomiadada després de renegociar el retorn a la seva feina en tenir un fill. Si el Nan va néixer d’una idea, Mamaproof parteix d’un cop. Villatoro va aprofitar les circumstàncies per crear una agència de comunicació per famílies. El que va començar com un blog ara és un lloc web que fa promoció de locals d’oci i restaurants que consideren “family welcome“. L’empresa atorga un distintiu que acredita els establiments, que paguen una quota i adquireixen una sèrie de compromisos i, a canvi, en promocionen les activitats: mitjà i alhora segell de qualitat. Per a Villatoro, és clau la relació directa amb el territori i ja han començat a treballar a Barcelona i a Madrid, però busquen instal·lar franquícies a altres ciutats i estan a l’espera de tarragonines interessades en portar el negoci a la ciutat: llocs de feina per a mares que vulguin compaginar el treball amb la criança dels seus fills.

La tasca de la Fundació Onada és prou coneguda al territori. Des d’aquesta institució es treballa per a la integració de persones amb discapacitat i des de fa anys han realitzat tasques de jardineria a molts punts de la zona. Però la seva directora, Marta Tutusaus, va ser clara. Es van convertir en emprenedors quan van perdre una de les seves grans fonts d’ingressos. Quan l’Ajuntament de Tarragona va unificar els serveis de jardineria, la fundació no arribava als requisits per a optar-hi i perdien així una forma de sustent vital. Reciclatge: en observar la deixadesa del parc Francolí, van oferir el seu manteniment. L’aclimatació a l’espai va ser tan positiva que van començar a netejar els vehicles de la guàrdia urbana, a oferir-los servei d’entrepans… i de petits serveis, a la gestió d’una zona totalment transformada amb pàrquing i bar inclosos. Ara no depenen de cap ens públic, s’autofinancen i tenen perspectiva de creixement en fases.

En un context en què el glaç de la crisi econòmica comença a desfer-se i permet alguns primers moviments, el reflex d’exemples com aquests són clau per motivar l’emprenedoria potencial de la ciutat a apostar pels seus negocis. La creativitat és un dels ingredients indispensables, però no n’hi ha prou: saber distingir les necessitats i elaborar un pla de viabilitat que s’ajusti a la realitat actual són dos components més d’una equació de nivell. L’èxit empresarial no és ni senzill ni impossible. Ho demostren veus com les de la taula rodona de Tarragona Impulsa, una bona iniciativa per donar una empenta als emprenedors: una empenta, al cap i a la fi, a la ciutat i el territori. I de vegades, l’empenta es torna èxit.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *