Advertisement
Carregant ...
Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Nova celebració al vestidor grana després de superar per 2 a 0 el Llagostera.

Nova celebració al vestidor grana després de superar per 2 a 0 el Llagostera.

Es coneix com la guerra del futbol. Tot va començar en una eliminatòria que jugaven Hondures i El Salvador per a la classificació del Mundial de Mèxic 70. En aquella fase no valia només guanyar o perdre sinó que s’havia de fer sense pròrrogues ni penals.  Amb l’eliminatòria empatada a una victòria per cada selecció es va jugar un partit de desempat el juliol del 1969 a Mèxic. La victòria final va ser per El Salvador que es va classificar per primer cop per un Mundial deixant Hondures fora.

La tensió en els tres partits va ser tan alta que expliquen els llibres que va ser el desencadenant de l’inici d’una guerra que va deixar entre 4.000 i 6.000 vides de civils pel mig. La lluita per la frontera entre els dos països i els fluxos migratoris van ser els desencadenants d’una guerra que el polonès Ryszard Kapuściński va batejar com la guerra del futbol. Una guerra que va durar poc més de quatre dies però on els dos països van fer intensos bombardejos aeris.

El partit entre el Nàstic i el Llagostera, el del retrobament, s’havia venut com una guerra, de futbol, sobre la gespa amb noranta minuts que podien servir per tancar ferides obertes i per tornar-se a trobar amb el que realment acaba important en un camp de futbol que és el que es veu sobre la gespa.

Pînya dels jugadors grana després del segon gol de Rayco. Foto:Nàstic

Pînya dels jugadors grana després del segon gol de Rayco. Foto:Nàstic

El Nàstic-Llagostera es pot convertir ja en un d’aquells derbis nascuts de la rivalitat més enllà de l’espai territorial que ocupin els dos equips. Les grades del Nou Estadi ho van deixar clar amb una d’aquelles sensacions de litúrgia col·lectiva, de càntics comuns i de cançons convertides en himnes oficiosos. Més de 10.000 espectadors van omplir un Nou Estadi convertit en un infern pacífic i fred, que va transformar l’escenari en el millor teatre possible per una de les funcions més esperades de la temporada.

Les mantes i els abrics van ser uns bons aliats per aquesta caldera congelada, en la qual es va convertir el Nou Estadi. L’afició no va fallar, amb campanya o sense, i va tornar a demostrar que com els bons amics, hi és quan el necessites.

Sense treva possible, l’equip de Vicente Moreno va recordar per uns instants a l’equip dels play-off, el que jugava com si no existís un demà possible i encomanats de l’esperit de Xisco Campos, Rocha, Xavi Molina o Reina, els nouvinguts van treure la ràbia continguda en la celebració dels gols de dos dels que no hi eren aquell 21 de juny a Llagostera, Iago Bouzon i Rayco.

La catarsi comuna al Nou Estadi va ser de les que quedaran apuntades en els manuals de l’afició tarragonina, com havien apuntat bé els Minyons, a casa també, el primer 4d10fm de la història del món casteller poca estona abans.

El Nàstic es va oblidar de campanyes, de “V” i de possibles revenges i va fer el que millor sap fer aquest equip, jugar a futbol.

Iago Bouzon va rematar de cap el primer gol davant la celbració de Rocha. Foto:Nàstic

Iago Bouzon va rematar de cap el primer gol davant la celbració de Rocha. Foto:Nàstic

Emana va portar el pes ofensiu d’un Nàstic que mancat d’encert novament en els metres finals, ha tornat a demostrar que es troba lluitant pels llocs d’ascens perquè al Nou Estadi els de Moreno són gairebé indestructibles.

Ni les lesions (per sorpresa) de Marcos i Jean Luc, van afectar un equip convençut de les seves idees quan es troba acompanyat del seu ambient.

Si encara quedava algun tros d’espineta clavada en algun lloc, l’equip definitivament ha tancat el cercle i la paraula “Llagostera” ha deixat de ser maleïda un any i mig després d’aquell parany.

Un any i mig després de dinar, sopar i berenar amb la sensació d’haver deixat escapar només una primera oportunitat que onze mesos més tard l’equip va saber aprofitar per recuperar una categoria on els grana semblen afiançar-se amb solvència jornada rere jornada.

El derbi de tornada es jugarà el pròxim 24 d’abril ja del 2016 a Palamós i potser caldrà estar pendents si amb la diada de Sant Jordi tan propera hi haurà rosa o llibre per algú o el Drac tornarà a ser el protagonista de l’episodi II d’aquest derbi.

El gol de muntanya abans del partit. L'ambient al Nou Estadi va ser el de les grans ocasions. Foto:Nàstic

El gol de muntanya abans del partit. L’ambient al Nou Estadi va ser el de les grans ocasions. Foto:Nàstic


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *