Trobada casual a la Font d’en Garrot amb tres ciclistes. Són d’Alacant: un matrimoni que passa uns dies de turisme i vacances a Tarragona acompanyant la seva filla, alumna de la URV. Estan gaudint d’una jornada de natura i esport a pocs minuts del centre de la ciutat i dins del propi terme municipal. Ells venen des de Sant Salvador i el Mas d’En Garrot i nosaltres hem començat la caminada al Pont del Diable.
La conversa aborda quines són les millors opcions de camí per seguir a peu o en bici. Ens contemplen les restes de la font, que havia estat un lloc de trobada dels tarragonins en dies festius. No és, precisament, la millor imatge del recorregut. Llàstima del seu estat de deixadesa en un entorn de massa forestal magnífica. Abans d’acomiadar-nos, hi arriba un grup de corredors baixant a gran velocitat.
Corrent, caminant o en bicicleta, Tarragona ofereix una xarxa de camins extensa i variada, sense sortir del terme municipal, però ben connectada amb la resta de la comarca. Un petit gran luxe al costat d’una ciutat que només envia a l’exterior conceptes com els de petroquímica, indústria i patrimoni romà.
Ben senyalitzada, l’anella verda de Tarragona és un altre atractiu per als nostres visitants, com els que hem conegut d’Alacant. Seguint les lleres del Francolí i el Gaià, els camins dels massos o el camí de ronda per la costa, la natura ofereix nombrosos encants. Ara bé, l’estat de conservació del bosc i d’alguns camins i velles edificacions està lluny de ser l’ideal. L’ajuntament, a través de recursos propis -molt escassos- o de la iniciativa privada, hauria de procurar tenir més a punt aquesta xarxa verda tan singular.
