Dennis Bergkamp fa un d’aquells gols que recordarà l’antic i nostàlgic olímpic d’Amsterdam. El mateix camp que pocs anys abans havia vist les meravelles de Van Basten o les genialitats de Cruyff.
Aquelles tanques de ferro i aquells llargs i durs hiverns d’Amsterdam donen un toc de fredor permanent a un estadi on encara les bengales eren una de les imatges habituals per rebre els jugadors de l’Ajax a la seva sortida al camp aquella temporada 1991/92.
Bergkamp era una jove promesa dels d’Amsterdam i del futbol holandès i va encapçalar un equip que va aconseguir aquella UEFA del 92 en una final sorpresa amb el Torino que havia eliminat el Madrid a les semifinals.
L’Ajax va acabar amb el somni europeu d’un modest que s’havia colat a Europa com era l’Osasuna. Els d’Amsterdam van guanyar per 1 a 0 a l’Olímpic amb aquell gol de Bergkamp i un altre gol del 10 “ajacier” al Sadar va acabar amb les aspiracions d’un Osasuna dirigit per Zabalza i on al camp, entre d’altres, destacava un tal Enrique Martín.
L’afició d’Osasuna, la d’una certa edat ja, recorda a la perfecció aquella celebració amb saltiró tradicional de Bergkamp que els va amargar les dues nits europees.
Fins ara, però, el Sadar, que n’ha vist de gairebé tots els colors, no sabia el que és celebrar un gol a cop de porró i de xerrac. Amb el pensament posat entre Cornudella de Montsant i la baixada de la Peixateria de Tarragona on Marcos Jiménez de la Espada és un autèntic ídol per la Penya Nàstic Priorat.
Una samarreta del davanter de Pollença amb un record per uns vells amics presideix la penya grana que, nascuda al bar La Fusteria, va inspirar a Marcos en la seva dedicatòria del gol grana als Sadar. Un vídeo enviat a l’estil “tutorial youtube” en va ser el causant.
Marcos, més enllà de la seva sang freda en el moment de llençar el penal, va tenir encara un moment per mirar als quatre costats del Sadar i fer el gest del porró tot cercant una mirada de complicitat en algun racó de la grada.
El Nàstic va ser capaç d’empatar a un davant de l’equip d’Enrique Martín, ara entrenador d’Osasuna. Ho va fer sense xutar a porta en tot el partit més enllà del xut de penal de Marcos que va significar el gol grana. El domini va ser per l’equip navarrès que, tot i generar la sensació de por al partit, va topar una vegada i una altra amb la defensa ben treballada del Nàstic. Els de Moreno vam estar segurs durant tot el partit amb només una via d’aigua després d’una centrada del navarrès Olavide que Pablo Marí va posar dins la pròpia porteria, en una acció desafortunada.
Vicente Moreno va estirar un altre cop de la defensa de cinc amb Xavi Molina incrustat entre els dos centrals i amb dos carrilers amb recorregut com són Mossa i Calavera. Una mà de Reina només començar la segona part i una panxa de Bouzon van salvar els mobles, en un partit on segurament el Nàstic va fer poc de Nàstic.
El 2016 comença amb bones sensacions i amb la presentació seriosa en societat d’un equip que és capaç de guanyar quan es manté fidel a tot allò que sap fer i de seguir sumant en partits on el premi sembla aparentment que ha de caure del costat contrari.
El Nàstic ha brindat a cop de porró per començar un any que com a mínim promet emocions fortes.
