Benvolguts Reis Mags de l’Orient,
Aquest any no us demano per Tarragona res que sigui impossible o massa car. Fa temps que vaig comprovar que us reclamava per a la ciutat tantes coses i tan cares que vosaltes, majestats, tot i el vostre enorme esforç i carisma, no podíeu complir amb els meus desitjos.
Així que aquest 2016 he descartat tota aquella llista inacabable de peticions que us feia arribar. He decidit fer-vos la feina una mica més fàcil (això crec jo) i per tant no us demano una solució definitiva per al Banc d’Espanya, la Tabacalera o la Savinosa. Tampoc us prego perquè posin un ascensor a l’estació de trens o treguin la bastida del pla de la Seu. Ni tan sols que acabin les obres del Mercat… ja sé que això (ara ho entenc) no està a les vostres mans.
Aquesta vegada no us reclamo inversions milionàries. Només us demano que l’ajuntament tingui més cura de la nostra vida quotidiana i ens la faci una mica més agradable. Que gasti més diners en el manteniment de l’espai públic, és a dir, carrers, places i zones verdes. Que, per exemple, arregli amb diligència unes escales mecàniques avariades des de fa més d’una setmana (un tram de pujada del carrer Vapor) o que posi solució als milers de rajoles trencades o esquerdades a les voreres i que fan la guitza als vianants, sobretot en dies de pluja.
Majestats, trobo a faltar al nostre ajuntament un regidor com el Manel del Amo dels anys noranta o l’Antonio Rodríguez de principis d’aquesta dècada, que dedicaven molts esforços a apuntar i solucionar tot allò que no funcionava prou bé a la via pública: un fanal, una vorera, un banc, uns clots al paviment, una àrea de jocs infantils… Els ciutadans, ho sé, hem de tenir un comportament més cívic, però hi ha molts elements del dia a dia que només depenen de l’admistració pública.
Benvolguts, confio que la petició modesta d’aquest any -compartida pels molts veïns que m’ho diuen pel carrer- la pugueu assumir. Oi que no costa gaire?
I jo trobo a faltar un altre regidor que, en acabar les obres de remodelació del Passeig de les Palmeres, davant de la basseta del nen i l’oca, va dir: “Ara, aquí, ni una puta cadira”. I no es van posar les taules de bar que pretenia l’amo voraç de la cafeteria del cantó.
Ara, un altre regidor que ha demostrat la seva nul·la eficàcia, va i dóna permís per posar ¡deu! taules i obstruir el pas. Tenint l’amo com té una ampla i sorollosa terrassa.
Ho faré públic més endavant..