Carregant ...

Vint anys sense Artur Bladé

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Artur Bladé (foto: cedida)

L’escriptor Artur Bladé (foto: cedida per la família)

El passat mes de desembre es van complir 20 anys de la mort de l’escriptor Artur Bladé i Desumvila (Benissanet, 1907 – Barcelona, 1995). Arran d’aquest aniversari, el Departament de Cultura i Òmnium Cultural Tarragonès en el marc del Ple pel Català al Camp de Tarragona i l’Institut Ramon Muntaner han coordinat un ampli programa d’activitats (taules rodones, conferències, una ruta literària…), moltes de les quals tenen la ciutat de Tarragona com a escenari.

La relació d’Artur Bladé i Desumvila amb Tarragona ve ja de la seva infantesa quan, als set anys, el seu avi el porta a conèixer la ciutat; un episodi que, tal i com l’autor narra en obres com L’edat d’or o Viatge a l’esperança, el marca profundament, establint-hi des de llavors un fort lligam, fins al punt que l’any 1961, en tornar del seu llarg exili, ell i la seva dona, la Cinta Font, s’estableixen justament a Tarragona, on hi resideixen fins l’any 1986. Són vint-i-cinc anys de vida tarragonina que no només resulten els més fructífers de la seva carrera literària (vivint aquí escriu i publica bona part de la seva obra), sinó que també serveixen perquè Artur Bladé i Desumvila es converteixi en un agent important en la represa de la cultura catalana de Tarragona a partir dels anys seixanta.

D’aquesta manera, Artur Bladé és un dels primers professors “oficials” de català a Tarragona després de la guerra civil, ja a l’any 1968. A més, també col·labora amb diferents entitats que durant aquells anys malden per intentar treure la ciutat de la letargia rància i provinciana de l’època franquista. Així doncs, el trobem vinculat al Club de Joves i també a la delegació de Tarragona d’Òmnium Cultural, de la qual n’és un dels fundadors, junt amb personalitats tarragonines com Josep Anton Baixeras i Olga Xirinacs, entre d’altres. Artur Bladé també és habitual, com a públic i com a conferenciant, de les nombroses activitats culturals que s’organitzen, també a partir de 1968, a la Llibreria de la Rambla, un altre dels projectes que sorgeixien durant aquests anys per donar aire fresc a la ciutat.

Però Bladé no només participa activament en tot aquest ressorgiment cultural, sinó que també n’és un fidel cronista, tal i com es pot veure en el seu dietari Viure a Tarragona, que abasta deu anys de la seva vida tarragonina, del 1966 al 1976. Aquest dietari és un testimoni excepcional dels últims anys del franquisme a Tarragona, en què Bladé narra, amb el detallisme i la fina ironia característica de la seva obra, la vida d’una ciutat sotmesa en una transformació constant, en què elements com el turisme o la indústria comencen a canviar-ne la fesomia.

Aquest aniversari, doncs, és una bona oportunitat per reivindicar i donar a conèixer la figura i l’obra d’Artur Bladé i Desumvila, especialment a Tarragona, en què la seva petjada en la vida cultural i cívica de la ciutat, molt important en uns anys en què s’estava construint la Tarragona actual, no ha estat prou reconeguda.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *