Si es premia la millor disfressa individual, l’impacte visual de veure un unicorn gegant movent el coll i les ales al mateix temps és imbatible. Aquesta va ser la principal arma de SinhusSport per guanyar el primer premi de la Disfressa d’Or, un dels plats forts del Carnaval de Tarragona, celebrat aquest dijous a la nit. Les altres 13 comparses van oferir un bon nivell general, en què en molts casos la imaginació i la qualitat dels detalls va estar per damunt de la posada en escena.
Cada participant disposava de dos minuts i mig per combinar la seva millor disfressa, una coreografia cridanera i un bon embolcall musical. Passa que 150 segons, malgrat ser 30 menys que els de l’any passat, poden resultar igualment molt de temps si cremes tots els elements d’inici i et quedes sense capacitat per sorprendre el públic. Intuïm que per seduir el jurat cal intentar explicar una història atractiva i dosificar els cops d’efecte. Sinhus va presentar d’inici unes banyes d’unicorn il·luminades, les ballarines van desplegar-se amb patins i van rematar la jugada exhibint el potencial del seu cavall fantàstic amb uns moviments grandiloqüents, més propis d’un animatrònic que no d’una disfressa. Davant d’aquesta successió d’impactes el premi del Ninot del Carnaval i de 600 euros en metàl·lic ja tenia propietari.
La resta de comparses van oferir propostes interessants, entre les quals destacava l’elegància mil·limetrada de Nou Ritme emulant un fantasma de l’òpera molt pictòric o la història medieval representada per Aquí hi ha marro. Les espectaculars màscares africanes d’Aerodance, la recreació de la reina de la mort mexicana de la Tàrraco de Luxe o els contes àrabs de Disc 45, entre d’altres, també fan presagiar una Rua de l’Artesania d’aquest dissabte prometedora.
SinhusSport guanya la Disfressa d’Or, un espectacle que es consolida a la TAP i que necessita atreure nous públics
Malgrat celebrar només la segona edició a la Tarraco Arena Plaça, la Disfressa d’Or sembla ben còmoda en aquest escenari, amb els seus pros i contres. El potencial i els recursos tècnics que permeten la TAP superen amb escreix les limitacions del Recinte Firal on, això sí, la proximitat del públic donava a l’acte una calidesa que s’ha perdut.
Jordi Viñolas, cada vegada més omnipresent en el món festiu de la ciutat, es va estrenar com a director artístic de la gala, en substitució de Vicenç Cañón, un dels artífexs del creixement de l’acte. Un dels seus objectius del nou equip era reduir les 2 hores i 45 minuts de l’any passat i van aconseguir-ho en part. La pausa abans de la lectura del veredicte no va ajudar, però certament és difícil cobrir el temps necessari per a la deliberació del jurat. Entre les novetats va cridar l’atenció el vídeo introductori, que emulava amb encert (tot i la breu aparició de l’autor d’aquest article), els esquetxos habituals de les cerimònies dels Oscar. Aleix Poblet va presentar novament l’acte, fidel al seu estil juganer, sense defugir el protagonisme i buscant la interacció amb el públic.
Tot plegat va aplegar prop de 3.200 persones, segons l’Ajuntament de Tarragona, una xifra que va fer que les graderies de la Tarraco Arena Plaça presentessin un bon aspecte malgrat el retorn al dijous a la nit. Consolidats en aquest emplaçament, potser ara cal buscar la fórmula per atreure nous públics més enllà dels cercles habituals de les comparses de la ciutat.