Carregant ...

Francesc Dalmau, una vida de pel·lícula

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

francesc dalmau

Quan l’historiador tarragoní Francesc Marco Palau em va preguntar si havia rebut el seu últim llibre, la biografia de Francesc Dalmau, metge palamosí vinculat des de jove a Esquerra Republicana, em va dir: “És fàcil de reconèixer: la portada sembla un cartell de Hollywood”. I sí, el primer que crida l’atenció d’aquesta biografia, “Francesc Dalmau: de Normandia a Palamós”, editada recentment per la Fundació Josep Irla, és la portada: un pla mitjà curt de Dalmau, ja entrat en anys, amb un tou de medalles penjades del pit de la camisa. Només cal acostar una mica la vista per veure que les llegendes d’aquestes medalles estan escrites en anglès i que les dates que apareixen en les dues del mig, 1939-1945, fan referència sense cap dubte a la Segona Guerra Mundial.

És llavors, quan relacionem el llibre amb el conflicte més èpic del segle XX, que se’ns desperta la curiositat: què devia haver fet, Francesc Dalmau, per rebre aquestes condecoracions? I és aquí quan ens trobem amb la part més interessant del llibre, la que ens explica la història d’un jove estudiant de medicina que, en tornar l’any 1940 d’un exili fugaç a França, fou empresonat i enviat al “Batallón disciplinario de castigo número 1” d’Algesires. Resolt a escapar d’aquesta situació límit, ho aconseguí de l’única manera que va veure possible: travessant l’estret de Gibraltar nedant, des de la platja d’Algesires fins arribar a la colònia britànica. Una gesta digna de pel·lícules com Papillon o La gran evasió, com diu el mateix autor de la seva biografia. Allà s’embarcà en un vaixell que el portà cap al Regne Unit, on el seu esperit aventurer i la seva ànsia de lluitar per la llibertat el dugueren a allistar-se a la Royal Army.

L’historiador tarragoní Francesc Marco publica una biografia del metge que va lluitar amb els britànics a la 2ª Guerra Mundial

Quan pensem en els catalans i els espanyols que es van involucrar amb la Segona Guerra Mundial, normalment ens venen al cap dues opcions: o bé els soldats de la División Azul, que van lluitar amb l’exèrcit nazi al front oriental, o bé els republicans que, exiliats a França, es van unir a la resistència contra l’ocupació alemanya. Doncs bé, un dels punts forts d’aquest llibre és la manera com explica que també hi va haver catalans i espanyols lluitant amb l’exèrcit britànic, concretament a la Number One Spanish Company (NOSC) de la Pioneer Corps, un cos auxiliar de suport que també feia de cos d’enginyers. I és justament en aquesta companyia on recalà Francesc Dalmau, amb la qual féu el seu propi desembarcament a Normandia (uns quants dies després del dia D, això sí) i participà, sense arribar a entrar en combat, en tasques d’avituallament a la batalla de les Ardenes, l’última gran ofensiva de l’exèrcit nazi.

El final de la Segona Guerra Mundial marcà una nova etapa en la vida de Dalmau. Sense refiar-se’n de la rebuda que podria tenir en tornar a casa, es quedà a França, on finalment es llicencià en Medicina a la Universitat de Montpellier. Aquest segon exili francès durà fins al 1949, quan finalment pogué traspassar la frontera i establir-se a les comarques de Girona. L’any 1956 el trobem exercint de manera definitiva a Palamós, on tingué en Josep Pla un dels seus pacients més il·lustres, amb el qual mantingué una relació d’amistat que anava més enllà de les evidents diferències ideològiques que hi pogués haver entre ells.

La mort de Franco suposà una revifalla en la consciència política de Dalmau, latent durant els llargs anys del franquisme. El palamosí es convertí, a partir de llavors, en un dels impulsors de la reorganització d’Esquerra Republicana a les comarques de Girona, sent escollit com a diputat al Parlament de Catalunya per a aquesta demarcació en les eleccions de l’any 1980. Aquest, però, no va ser l’únic càrrec que ostentà Dalmau, ja que, entre 1983 i 1985, també fou alcalde de Palamós, en un mandat curt però que marcà un punt d’inflexió en la política local d’aquesta població del Baix Empordà.

Certament, la trajectòria d’en Francesc Dalmau bé mereix una biografia, així que s’entén que la Fundació Josep Irla, en col·laboració amb l’Ajuntament de Palamós, hagi decidit publicar aquest treball, que se suma al seu ampli catàleg de publicacions referents a la història d’Esquerra Republicana. Un catàleg en què, tot s’ha de dir, hi ha poca representativitat tarragonina, per la qual cosa seria un encert que des de la Fundació s’impulsessin noves publicacions dedicades a la història d’aquesta formació política a la ciutat de Tarragona i també al Camp. Encara hi ha molta feina per fer, en aquest sentit.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *