13 C
Província de Tarragona
Dilluns, març 25, 2024

Glòria a Eutyches!

D'esquerra a dreta, Joaquín Ruiz de Arbulo, Begoña Floria, Joan Josep Marca i Joan Gómez Pallarés, durant l'acte de presentació del congrés. Fotografia: Albert Ollés.
D’esquerra a dreta, Joaquín Ruiz de Arbulo, Begoña Floria, Joan Josep Marca i Joan Gómez Pallarés, durant l’acte de presentació del congrés. Fotografia: Albert Ollés.

Quan parlem dels herois esportius tarragonins hi ha una tendència lògica a iniciar la sèrie amb l’atleta suís William Tarin, un dels impulsors de la fundació del Club Gimnàstic, el 1886. És cert que amb Tarin i els seus companys s’inicia l’era moderna de l’esport local, però a una ciutat amb un passat de dos mil anys s’ha d’anar amb molta cura quan es fan afirmacions d’aquest tipus.

 

El referent clàssic d’aquells pioners i forjadors de l’esport català al segle XIX ens porta, justament, a on tot comença en realitat. A la Tàrraco del segle III dC, convertida per August en una de les capitals de l’Imperi romà. Una ciutat pròspera, amb un circ que ara seria considerat de Champions League, a on va triomfar qui sí va ser el primer heroi esportiu de la ciutat, l’auriga Eutyches.

 

La seva mort prematura, als 22 anys, no li va impedir assolir una important fama en un moment on els conductors dels carros que competien a l’arena eren més rics fins i tot que les màximes autoritats de l’Imperi, els senadors. Els hi sona?

 

El nom d’Eutyches va tornar ser protagonista, al costat de la muralla romana, el passat 24 de febrer durant l’acte de presentació, al Centre Tarraconense El Seminari, del 3er. Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic, que es celebrarà a la ciutat del 16 al 19 de novembre d’enguany.

 

Seguint l’eslògan d’èxit que afirma que Tarragona és la urbs que millor explica la història, el catedràtic d’Arqueologia de la URV, Joaquín Ruiz de Arbulo, va fer servir durant l’acte la comparació de l’auriga amb els futbolistes actuals per evidenciar que, gairebé tot el nostre món actual, té com a base la civilització inventada pels romans.

 

Un argument que dóna a Tarragona unes possibilitats úniques per, des de la reivindicació de la seva identitat amb arrels milenàries, projectar-se internacionalment cap al futur. Com va explicar la regidora de Patrimoni, Begoña Floria, aquest fet “obre noves portes” al posicionament de la ciutat, que ja és “un referent” a l’Estat espanyol pel que fa a la recerca del patrimoni romà.

Tarragona vol ser enguany referent mundial de l’estudi dels circs romans

 

Floria va afirmar que el congrés serà un dels esdeveniments més importants que es faran a la ciutat aquest 2016. I el director de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), Joan Gómez Pallarés, va destacar el repte de convertir enguany Tarragona en el referent mundial de l’estudi dels circs romans i la simbologia de les carreres de carros i les competicions circenses a la cultura i la societat de l’època.

 

Com els grups de recreació històrica de Tarraco Viva ens han mostrat en diferents ocasions, a sota de les voltes del circ es vivia una intensa activitat que anava des dels jocs d’atzar, al comerç i la prostitució. Eren dies de festa, ja que els Jocs feien la funció d’oci, litúrgia religiosa i exhibició de l’orgull ciutadà que ara tenen les celebracions vinculades als patrons i les patrones de cada municipi.

 

Hi ha, doncs, molta recerca i matèrial documental a comentar al voltant dels cirs romans. Per aquest motiu, les sessions del congrés d’enguany giraran entorn de quatre ponències: L’espectacle. Iconografia de les competicions circenses; El món del circ. La documentació epigràfica; Arquitectura dels circs i El circ de Tàrraco.

 

Seguint un canvi de funcionament intern per potenciar el debat, cada grup de treball comptarà amb un ponent-relator de prestigi internacional que coordinarà les comunicacions presentades i les relacionarà per generar sinèrgies i discussions. S’espera la participació de 150 investigadors d’arreu del món, sota un pressupost de 80.000 euros, que inclou l’elaboració posterior de les actes que donaran fe escrita de tot el que s’ha parlat i exposat.

 

Joan Josep Marca, president de la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC), que organitza el congrés dins el marc de la Tarraco Biennal, va destacar l’objectiu que la societat civil tarragonina s’involucri cada cop més en el coneixement, la preservació i la promoció del patrimoni de Tàrraco.

 

Seguint aquesta filosofia, al congrés s’explicaran les intervencions arqueològiques fetes a Tarragona per recuperar, investigar i museitzar un circ de característiques úniques, ja que està integrat dins la ciutat moderna. De forma paral·lela, Floria, va anunciar que durant els dies de celebració de la trobada internacional es podrà veure una primera part de les obres de recuperació de les voltes del circ a l’actual plaça dels Sedassos, iniciades enguany gràcies a una aportació de 100.000 euros de la FPMC.

 

De ben segur, aquest mes de novembre es tornarà a parlar a la seva Tàrraco natal del gran Eutyches. Glòria eterna!

Integrants del Comitè Científic de la Tarraco Biennal, al claustre del Centre Tarraconense El Seminari, durant la presentació del congrés. Fotografia: Albert Olles.
Integrants del Comitè Científic de la Tarraco Biennal, al claustre del Centre Tarraconense El Seminari, durant la presentació del congrés. Fotografia: Albert Olles.
Albert Ollés
Albert Ollés
Periodista. Coordinador del FET a TARRAGONA.
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here