For impressions (image): Advertisement For impressions (iframe): For impressions (JavaScript):
Carregant ...

De Bonavista fins al Nou Estadi

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Captura de pantalla 2016-02-28 a les 21.40.49

Del carrer 4 de Bonavista a la Partida de la Budallera sense número de Tarragona hi ha onze quilòmetres aproximadament i uns vint-i-tres minuts, minut amunt minut avall, si un s’apropa amb el cotxe des del barri de ponent fins a l’entrada de llevant de la ciutat.

Onze quilòmetres llargs per Alberto Varo, porter tarragoní que quan tenia dotze anys, va arribar a les categories inferiors del Nàstic amb una idea clara, ser titular del primer equip al futbol professional.

No és gens fàcil fer tot el cicle formatiu i acabar jugant a l’equip de la teva ciutat. A Can Nàstic de fet ara mateix, Alberto Varo és l’únic exemple després de l’adéu de Jordi Calavera i amb el permís de les anades i tornades de Xavi Molina.

Alberto Varo amb els seus dos nebots a la fotografia prèvia al partit. Foto:Nàstic

Alberto Varo amb els seus dos nebots al costat del capità, Xisco Campos, a la fotografia prèvia al partit. Foto:Nàstic

Varo, ho ha fet tot, des d’Aleví i fins al primer equip seguint pas per pas el que un jugador del planter ha de seguir fins a poder trepitjar la gespa d’aquell estadi que veu lluny un aleví i que ara l’aplaudeix per transmetre confiança.

Alberto Varo, un excel·lent jugador de futbol sala a l’escola Joan XXIII de Bonavista, assegura que deu el seu salt qualitatiu a la tasca d’Adolfo Baines, qui va ser entrenador de porters al futbol base i al primer equip grana “podia arribar a entrenar quatre cops al dia. Estava dinant i em trucava per preguntar-me que feia i em va fer deixar àpats a mitges per anar a entrenar” explicava el jove porter en una entrevista a Cántico Deportivo de Trasegando Ràdio.

Baines va veure en el porter del carrer 4 de Bonavista un diamant en brut, un talent per polir que el navarrès es va encarregar de transformar en un porter que ha arribat a debutar a segona A amb el primer equip grana.

Un jugador de barri que reconeix que es va inspirar a la tanda de penals que va donar l’ascens a segona B a  La Pobla, en un penal picat al camp del Racing de Bonavista on Paco Rodri, porter del Vila-seca,  va xutar des dels onze metres per aturar el següent llançament del Racing i donar la victòria al seu equip.

L’àliga de La Pobla, s’ha fet gran i després de deu anys a les categories inferiors del Nàstic, ha tingut la recompensa somiada.

El seu pas pel primer equip té a veure també amb Vicente Moreno, que li va donar l’oportunitat de debutar al camp del Mestalla la passada temporada i al Nou Estadi davant del Badalona, on Varo va aturar un penal, que l’àrbitre va fer repetir.

Segurament el seu debut a Segona A no ha estat l’esperat. Varo no ha aturat un penal, ni una mà seva ha estat providencial. Només començar un peu avançat ha evitat el primer gol del Valladolid però poc després que Emana avancés al Nàstic, ha vist com una jugada desafortunada regalava el gol visitant.

L’Alberto, amb tota la família a la grada, no ha dubtat en cap moment en les següents accions i fins i tot amb un dribling arriscat ha fet passar una mala estona al tècnic dels més de cent partits amb el Nàstic.

El darrer Nadal, Varo va felicitar les festes al costat dels altres tres tarragonins del primer equip. Miguel Palanca, Jordi Calavera i Xavi Molina. Foto:Nàstic

El darrer Nadal, Varo va felicitar les festes al costat dels altres tres tarragonins del primer equip. Miguel Palanca, Jordi Calavera i Xavi Molina. Foto:Nàstic

L’equip ha acompanyat el debut de Varo amb un encontre d’aquells de taulell d’escacs i on el moviment de peces des de les banquetes podia decidir el resultat final en qualsevol moment. Els de Moreno han mossegat a dalt durant bona part del partit i han estat els clars dominadors d’uns noranta minuts, on si algú ha merescut més premi, aquest cop, ha estat el conjunt local.

A la grada els parents de l’Alberto es mosseguen les ungles amb cada pilota que li arriba al jove porter tarragoní.  A la gespa el Nàstic deixa clar que l’equip s’ho creu i que en un duel de tu a tu amb un gran equip com el Valladolid els grana demostren qui és l’aspirant a estar a dalt a final de temporada. Un cop més la benzina justa d’última hora et deixa aquella sensació estranya de no rematar un gran partit on el treball realitzat s’ha quedat aquesta vegada sense el premi merescut. Els de Vicente Moreno sumen dinou de vint-i-set jornades en llocs de play-off d’ascens.

A ritme d’una cançó dels Sal 150, Alberto Varo, segueix la sintonia del creixement d’un tipus normal. Aquella que segurament li ha fet brillar els ulls mirant amunt i que l’ha de convertir per molts anys en les mans de la porteria del Nàstic, en un futur no massa llunyà.

De moment Varo seguirà alternant amb Fabrice Ondoa la porteria del filial a l’espera de tornar a tenir minuts al primer equip. El pròxim repte del porter de Bonavista passa per poder treure el tres de la samarreta i un cop superats els traïdors nervis d’un debut, convertir-se en el següent número 1 grana.

Achille Emana celebra el seu gol. El Nàstic tanca la jornada quart en llocs de play-off d'ascens. Foto:Nàstic

Achille Emana celebra el seu gol. El Nàstic tanca la jornada quart en llocs de play-off d’ascens. Foto:Nàstic


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *