Carregant ...
Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

El quilòmetre 30 de la Marató passa factura a més d'un. Foto:Martíperarnau.com

El quilòmetre 30 de la Marató passa factura a més d’un. Foto:Martíperarnau.com

Diuen els que hi entenen de Maratons que els quilòmetres decisius de la cursa arriben just al quilòmetre trenta. El conegut com “el mur” d’una Marató fa autèntic pànic a aquells que s’estrenen i als que amb unes quantes proves ja a les cames coneixen bé la sensació d’ofec d’aquell punt quilomètric.

Comenten també que un cop has rodat el següent quilòmetre amb normalitat la cursa fa baixada i la meta sembla a tocar.

La Segona A, tirant de tòpic utilitzat força vegades, és com una Marató, 42 partits que són 42 quilòmetres completament diferents i amb pocs trossos plans.

El mur de la temporada arriba just ara, a la jornada 30, quan el Nàstic visitarà San Mamés i quan els grana necessiten trencar una dinàmica que els ha portat a sumar quatre dels darrers dotze punts possibles, això sí, sense perdre els darrers nou partits.

Koppenberg és un dels murs més mítics a les clàssiques de Flandes. Foto: Cedida

Koppenberg és un dels murs més mítics a les clàssiques de Flandes. Foto: Cedida

L’equip camina entre el vertigen de ser dalt i veure que ho té a tocar i la innocència dels que acaben d’arribar.

Una victòria davant la Ponferradina significava situar-se com a tercers a la classificació i veure l’ascens directe a només dos punts, fet que cos tècnic, afició i jugadors coneixien quan van saltar a la gespa.

Una barreja d’aquest vertigen i de precipitació va fer que els de Vicente Moreno no saltessin al camp fins a la segona part i després d’encaixar el 0 a 1 al minut i mig i amb un gol en pròpia porteria de Xavi Molina, tot massa rebuscat.

El moment de gràcia de Naranjo es va encarregar d’empatar un partit que va girar de cop i volta en una segona part amb més ritme, més intensitat, més ganes però poc encert. Els moviments tàctics sobre la gespa van servir per donar la darrera empenta que va seguir mancada d’encert final per trobar el camí dels tres punts.

Encallats en un mur en alguna clàssica a Flandes o bé en un simple punt quilomètric, els grana no van saber concretar el domini territorial en un resultat més convincent i productiu.

El Nàstic defineix ara el que vol ser de gran, allò que necessita conèixer un equip dissenyat per aconseguir la permanència i que ara lluitarà per seguir en els llocs de privilegi i per l’ascens a primera divisió.

Un ascens a primera divisió que era vista molt lluny fa pocs mesos i que ara es veu com el pròxim repte que ha d’aconseguir un equip acostumat a superar tots els objectius proposats.

Jose Naranjo celebra l'empat a 1 definitiu davant la Ponferradina. Foto:Nàstic

Jose Naranjo celebra l’empat a 1 definitiu davant la Ponferradina. Foto:Nàstic

El bloc construït per Vicente Moreno necessita refermar la idea del seu “com” particular per no caure en el conformisme que donen els bons resultats, nou jornades sense perdre, en una categoria com la Segona A, és com parlar d’autèntics rècords del món.

Ara però arriba aquell moment de la temporada que els entrenadors, tots menys Vicente Moreno, un tipus d’una pasta especial, pensen que es decideix la campanya. Tenim clar, com diu Moreno, que “si guanyes els pròxims tres partits no puges a primera” però amb les caretes fora i afrontant el port de muntanya sense gregaris, possibles el Nàstic ha demostrat que és un dels més forts.

Els grana no podran segellar la permanència a San Mamés, tot i que la tenen de forma virtual, en la seva primera visita a la nova Catedral. L’escenari és perfecte per fer el salt definitiu on perdre la por a trobar-te en una situació desconeguda. On desaparegui aquell pànic al buit i a aquella sensació de tremolor de cames quan ets molt amunt i mires avall.

Els de Vicente Moreno necessiten trencar el mur amb un cop definitiu per afrontar els darrers dotze quilòmetres amb la percepció de cames fresques que et donen els resultats positius.  Necessiten recuperar aquell cop de pedal que ha marcat l’equip els darrers dos anys, aquella música que aquest cop pot proposar Pink Floyd  i que ha servit per arribar a la meta proposada.

Els grana no van saber com  batre la porteria de l'equip del Bierzo. Foto:Nàstic

Els grana no van saber com batre la porteria de l’equip del Bierzo. Foto:Nàstic


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *