Què comparteixen dos grups d’estudiants de secundària, uns de Tarragona i els altres de Conca? Bé, en primer lloc, que són evidentment adolescents i prefereixen les activitats d’oci abans que una sessió de classe. També pertanyen a l’era digital, el mòbil és per ells un instrument indispensable. I, entre d’altres vincles, són habitants d’una ciutat Patrimoni de la Humanitat. En aquest cas, parlem d’uns estudiants de La Salle de Torreforta que s’han convertit en els amfitrions d’un grup d’alumnes de Conca. Objectiu? Que de tu a tu, amb les eines més adequades, els joves tarragonins ensenyin la cultura i el patrimoni de la ciutat aks visitants,
El projecte creat per set estudiants de diferents cursos de l’IES La Salle de Torreforta ha estat seleccionat pel programa Aula de Patrimoni del Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat. Emparellats amb l’escola C. E. Sta. María de la Expectación de Conca, els tarragonins han elaborat una programació de tres dies per ensenyar-los la ciutat.
Història i tecnologia és la fusió que fa especial el projecte tarragoní. Els nois i noies es desprenen del mòbil en poques ocasions, el porten a la mà la majoria del temps. Ja sigui per fer-se selfies, per parlar pel WhatsApp o per fer un cop d’ull a les Xarxes Socials, els estudiants estan connectats durant tot el dia. Tenint en compte això, els alumnes de La Salle han cregut necessària la incorporació de les tecnologies en el projecte.
Vídeos, una pàgina web i la creació de fitxes dels monuments amb un codi QR, són mostres de la posada en pràctica d’aquest treball. Per exemple, per obtenir informació d’un monument de la ciutat, només cal que escanegin el codi QR amb el mòbil. En aquest sentit, el tècnic en Serveis Educatius de l’Ajuntament de Tarragona, Joan Martínez, dóna valor a aquesta aposta tecnològica i destaca que la mescla d’història i tecnologia és el que fa especial aquest projecte.
Després d’uns quatre mesos de preparació, els alumnes de La Salle reben a l’escola els joves manxecs. És la primera presa de contacte, aquell moment estrany en què domina la timidesa i costa que els joves interactuïn entre ells. Tot i això, hi ha dos aspectes que sorprenen a les noies i als nois de Conca. El primer, Tarragona és més gran del que s’imaginaven i l’escola és molt més gran que la seva. La segona sorpresa arriba quan descobreixen el domini del castellà dels amfitrions catalans i, és més, que entre ells també parlen en castellà.
Més enllà de l’escola, el primer que visiten és la Part Alta de Tarragona i també són rebuts a l’Ajuntament. Allà, tant tarragonins com conquencs, descobreixen el refugi antiaeri de la Guerra Civil que s’amaga sota l’edifici del consistori. Els alumnes de La Salle reconeixen que no sabien que existia aquell refugi. En aquesta línia, el programa educatiu també treballa amb l’objectiu que el propi alumnat de la ciutat valori i conegui el patrimoni amb el que conviu. El David Soto, un dels alumnes locals, confirma que l’exercici els ha servit per conèixer Tarragona amb més profunditat i assegura que “quan tens les coses aprop no les valores igual”.
En aquests tres dies, els nois i noies també han gaudit de moments més divertits. De fet, els tarragonins expliquen que en el programa han optat per afegir activitats d’oci i més entretingudes perquè l’estància dels alumnes de Conca no fos avorrida. Per exemple, la primera jornada va acabar amb un sopar a la Sala El Cau on els joves van poder començar a fer amistats.
La germana María Nieves de l’escola de Conca explica que els seus alumnes estaven molt nerviosos abans de començar l’aventura i que, fins i tot, el dia abans gairebé no havien dormit. Malgrat això, el cansament dels nois i noies no fa fugir les valoracions positives. L’Adrián Espada, la Sara González i el Victoriano Molinero reconeixen la gran rebuda que han tingut. La Sara comenta que els alumnes locals són una mica tímids però també afegeix que “són molt simpàtics”. Tot i que mica en mica els joves van establint més relacions entre ells, el matí del segon dia encara s’evidencia la unitat del grup tarragoní.
D’altra banda, als adolescents de Cuenca els ha sorprès Tarragona. Alguns n’havien sentit a parlar, però és ara quan han descobert els indrets emblemàtics de la ciutat. “M’han impactat molt les estructures romanes”, manifesta un dels nois. A més, consideren que Tarragona és una ciutat molt respectuosa i acollidora. “Acollidora en majúscules”, replica la germana María tot escoltant el que expliquen els joves.
En un moment més relaxat, durant l’excursió marítima pel port tarragoní, el David Soto, l’Enrique Vizcaíno, l’Alex Vilchez i el Mario Villares, tots ells estudiants de La Salle de Torreforta, comenten que estan satisfets amb la feina feta. “Vam treballar perquè poguessin veure les coses típiques de Tarragona que la fan Patrimoni de la Humanitat”, diuen els nois. La Marta García, l’Alejandro Baceiredo i l’Ana Manzanal, els tres alumnes restants de l’equip de treball, confessen que ha estat complicat organitzar el temps i programar les activitats i afirmen: “No ha estat fàcil, ho semblava, però no ho és”.
Damunt de l’embarcació, els tarragonins es permeten el luxe de reposar, però, per contra, els de Conca mantenen els ulls ben oberts. “Aprofiteu-ho que això no ho tenim a allà”, comenta la germana María just en el moment de començar la ruta. I és cert que l’expectació per veure el mar és molt més gran per part dels joves de Castella-la Manxa. Ttambé han presenciat un assaig dels Xiquets de Tarragona i han fet una visita al local dels Diables Voramar.
Encara que les visites als museus i monuments vagin a càrrec dels tècnics turístics, els joves se senten responsables de les activitats. El fet d’haver treballat un programa aporta que l’alumnat participi més activament en la sortida. A l’altra banda, els estudiants de Conca també es prenen més seriosament l’experiència perquè més endavant seran ells els qui hauran d’ensenyar la seva ciutat. Amb aquest mètode de treball es garanteix que l’alumnat s’impliqui molt més en la temàtica que quan es fan les sortides habituals de cada any. En definitiva, el programa ofereix als joves, com explica la germana María Nieves, estar en contacte amb altra gent i “permet que obrin els ulls i puguin veure més enllà del seu món”.
