S’ha acabat l’aparcament caòtic i salvatge a la platja Llarga. Finalment, uns pals de fusta i unes cordes permeten protegir un espai natural que havia estat malmès des de fa dècades per vehicles de tot tipus. Recordem de cada estiu la imatge diària de centenars de cotxes ocupant una zona de dunes, entre el Tòful de Mar i el Mirall d’Estiu, i la presència durant tot l’any de desenes d’autocaravanes a tocar de la sorra de la platja.
Els pals informatius col·locats per l’Ajuntament de Tarragona en aquest punt i en altres zones protegides de la Platja Llarga són prou explícits. La iniciativa suposa fer un pas més per preservar una franja de litoral única al Mediterrani català. L’acció que s’ha realitzat és tan senzilla que costa d’entendre perquè s’han trigat tants anys en dur-la a la pràctica.
Ara bé, la preservació d’aquesta zona de dunes provoca, de retruc, un problema afegit d’aparcament a la Llarga, una situació que arriba al caos els caps de setmana d’estiu i que es repeteix en altres platges del municipi. L’ajuntament hauria d’estudiar un pla per millorar i facilitar els accessos a les platges (un gran tresor natural) sense que això suposi malmetre l’entorn. Mentrestant, les mesures de protecció a la Llarga ajuden a protegir i estimar un espai poc valorat pels tarragonins.
M’ho assegura una tarragonina que viatja pel món i que coneix a fons el litoral mediterrani: “No hi ha cap altre ciutat de les dimensions de Tarragona que tingui una platja com la Llarga. I aquí no sabem el que tenim. Ni tan sols forma part de les imatges promocionals turístiques importants de la ciutat”.
