Carregant ...

Un altre Camp de Tarragona és possible

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Imatge recent de l'economista austríac, Christian Felber.

Imatge recent de l’economista austríac, Christian Felber.

Al llarg de la evolució de la humanitat, invents i idees revolucionàries han esdevingut punts d’inflexió que han canviat la història. El foc i la roda són els dos exemples que sempre es citen inicialment, juntament amb la impremta de Gutemberg. També n’hi han de més conceptuals, però a la llarga molt pràctics, com les teories de Copèrnic i Galileu sobre l’univers, el Sol i la Terra; la teoria de l’origen i l’evolució de les espècies de Darwin o les de la força de la gravetat de Newton i de la relativitat, d’Einstein.

Genis visionaris, tots ells multidisciplinaris des de la perspectiva de l’home renaixentista personificat en Leonardo da Vinci, que s’han convertit en referents. Christian Felber, protagonista la propera setmana de la primera edició del fòrum de debat econòmic Converses al Camp de Tarragona, és un d’aquests pensadors únics i avançats al seu temps, amb la capacitat de proposar canvis de paradigma. La història dirà fins on arribarà el seu llegat, però de moment s’ha guanyat el respecte i l’admiració a nivell internacional amb la defensa d’una nova praxi empresarial on el benefici ja no és el fi, per convertir-se ara en el mitjà des d’on desenvolupar una funció social adreçada a produïr i fer un bé comú.

Malgrat les tradicionals resistències ferotges del sistema establert a ser substituït, aquest austríac també multidisciplinar (és econòmista, sociòleg, lingüista i ballarí professional alhora) ha aconseguit en molt poc temps que més de 1.400 empreses de tot el món segueixen al peu de la lletra, amb bons resultats, la seva teoria de l’economia del bé comú, formulada l’any 2010.

Moltes més la tenen com a referència i s’hi han deixat influènciar a l’hora d’emprendre un projecte. I els seus seguidors es distribueixen per tot el planeta, explicant les seves propostes des de grups d’anàlisi i reflexió que anomenen camps d’energia (n’hi ha 80 a tot el món, un d’ells a Catalunya).

Dues dates simbòliques marquen el final de la polaritat comunisme-capitalisme que ha regit l’economia els darrers segles: la caiguda del mur de Berlín (1989) i la de Lehman Brothers (2008). Les conseqüències, ja conegudes, són un món més injust i empobrit, a on l’1% més ric de la població acumula el mateix patrimoni que el 99% restant.

Christian Felber, impulsor de l’economia del bé comú, un model alternatiu més just i sostenible, protagonitza la propera setmana la primera edició de les Converses al Camp de Tarragona

Patim una crisi estructural econòmica i política, tot i que, realment, és una crisi de valors. I és aquí a on Felber incideix defensant una doctrina de creixement i progrés basada en valors i drets humans universals com la dignitat de les persones, la solidaritat, la democràcia, la sostenibilitat mediambiental i la justícia social.

“El seu model no és capitalista ni comunista. És un altra cosa”, explica Antonio Terceño, degà de la Facultat d’Economia i Empresa de la URV, organitzadora de les Converses al Camp de Tarragona juntament amb la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) i el Col·legi d’Economistes de Catalunya. “Felber defensa l’empresa privada, però fent el paper de servei públic que té ara l’Estat. Una empresa que funciona de baix a dalt, com una cooperativa”, hi afegeix.

Segons Terceño, un dels punts forts d’aquest jove gurú (té 43 anys) és que aporta moltes propostes pràctiques i concretes per fer realitat les seves teories. Aquestes aborden totes les qüestions més candents, des de la reducció de les jornades laborals per millorar la productivitat i afavorir la conciliació familiar, fins a una redistribució salarial per igualar més els sous, passant per la protecció de l’ecologia i les relacions de respecte i benefici mutu amb els clients i els proveïdors.

També aborda la fiscalitat, entesa com ajudes i recompenses per als que compleixen amb una funció social envers la seva comunitat, i una idea de banca ètica a on els organismes centrals es democratitzin i serveixin més a la gent i molt menys a les entitats financeres. “Felber defensa el concepte anglosaxó del Win to Win, a on tothom guanya. I recorda insistenment que l’economia, com especifiquen les constitucions de tots els païssos avançats, està al servei dels ciutadans i del seu progrés, no com passa ara”, explica el professor de la URV.

La conferència de l’economista austríac es celebrarà el dimarts, 12 d’abril, a les 18.00 hores, al Centre Tarraconense El Seminari, i està oberta al públic. Un cop acabi, tres cooperatives que treballen a la demarcació, Som Energia, COOP 57 i L’Olivera, parlaran de les seves experiències respectives per constatar que un altre món és possible.

Les jornades de debat es celebraran l’11 i el 12 d’abril al Centre Tarraconense El Seminari amb l’aposta per ser àrea metropolitana i l’emprenedoria social, com a eixos de reflexió

Pere Segarra, president de la demarcació de Tarragona del Col·legi d’Economistes de Catalunya destaca el paper “clau i innovador” del que ell anomena “emprenedoria social” en el futur de l’economia europea i, també, al Camp de Tarragona. “Hem convidat unes cooperatives que representen tres sectors estratègics de futur com el de l’energia, el financer i el de la integració social de col·lectius en risc d’exclusió”, destaca.

L’acte de dimarts el tancarà el vicepresident de la Generalitat i conseller d’Economia, Hisenda i Empresa, Oriol Junqueras, que posarà la cloenda a unes jornades que començaran un dia abans, dilluns 11 d’abril, amb un debat en clau local sobre l’aposta del Camp de Tarragona per esdevenir una àrea metropolitana. “Amb prop de 800.000 habitants, som la segona conurbació més poblada de Catalunya i hem de reivindicar-nos com a eix de creixement econòmic i exigir de forma unitària i coordinada totes les infraestructures necessàries per desenvolupar-nos”, afirma Segarra.

Abans d’aquest debat hi haurà un acte d’homenatge als supervivents del grup impulsor de les Converses de Salou, el precedent de la iniciativa que es farà la propera setmana, celebrades entre els anys 1964 i 1970, en plena dictadura franquista. També s’ha editat un opuscle, elaborat pel professor d’Història Contemporànea de la URV, Josep Fàbregas, que recorda els documents debatuts en aquella primera iniciativa.

“Ells ens van marcar el camí de voler  innovar i progresar en moments difícils i de fer-ho des del territori, però amb una vocació de projecció internacional. Ara, volem recollir aquest testimoni”, resumeix el president de la FPMC, Joan Josep Marca.

Seguint aquesta filosofia, el lema de la primera edició és Oberts al món. Un missatge global, des d’una base local que ja fa temps que guanya adeptes a tot el planeta i que augura, malgrat les dificultats i oposicions, un canvi de paradigma a la història de la humanitat que, segons molts estudiosos, ja està en marxa. Un altre Camp de Tarragona, també es possible!

D'esquerra a dreta, Francesc Roig, patro de la FPMC, Antonio Cermeño, degà de la Facultat d'Economia i Empresa de la URV, Glòria Barberà, exdegana, Joan Josep Marca, president de la FPMC, Pere Segarra, president de la demarcació a Tarragona del Col·legi d'Economistes de Catalunya, i Josep Fàbregas, professor d'Història Moderna de la URV, a l'acte de presentació de la primera edició de les Converses al Camp de Tarragona, el passat 7 d'abril. (Fotografia: Albert Ollés)

D’esquerra a dreta, Francesc Roig, patró de la FPMC, Antonio Terceño, degà de la Facultat d’Economia i Empresa de la URV, Glòria Barberà, exdegana, Joan Josep Marca, president de la FPMC, Pere Segarra, president de la demarcació a Tarragona del Col·legi d’Economistes de Catalunya, i Josep Fàbregas, professor d’Història Moderna de la URV, a l’acte de presentació de la primera edició de les Converses al Camp de Tarragona, el passat 7 d’abril. (Fotografia: Albert Ollés)


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *