Advertisement
Carregant ...

L’hora dels ‘Tribuneros’

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

L'afició de l'Alcoraz es va protegir com va poder de l'aiguat i la pedregada. Foto:La Liga

L’afició de l’Alcoraz es va protegir com va poder de l’aiguat i la pedregada. Foto:La Liga

Els coneixereu per el seu “burruu” (allargant la U final) que llencen al vent en el primer error que comet l’equip o pel constant patiment per molt que els seus guanyin quatre a zero i faltin trenta segons per a finalitzar el partit. Habitualment amb cigar havà a la boca i bufanda de les d’abans lligades al coll, el tribunero, s’estén per tot el camp i ja ha deixat de ser la figura del soci únicament situat al que era la zona noble d’un estadi. Són aquells que marxen entre quinze i deu minuts abans que s’acabi el partit independentment del resultat i dels que bufen i tornen a bufar encara que les circumstàncies diguin que el seu equip rutlla d’allò més bé. Ells, sempre convençuts del seu argument, utilitzen fins al cansament la frase “jo ja t’ho deia…” quan les coses no funcionen. Sí, ara és l’hora dels tribuneros de treure pit, l’hora que poden gaudir  davant dels amics més optimistes i els hi poden repetir i repetir “ja sabia jo que no aniriem enlloc” o allò tant clàssic del “ja t’ho vaig dir que no ens interessa pujar a primera”.

La SD Hesca va marcar aviat i en va tenir prou amb un gol a cada part per guanyar 2 a 0 al Nàstic. Foto:LFP

La SD Hesca va marcar aviat i en va tenir prou amb un gol a cada part per guanyar 2 a 0 al Nàstic. Foto:LFP

El Nàstic ha trencat una dinàmica de dotze jornades, dotze, de no conèixer la derrota i segurament els bons tribuneros han tret de la butxaca qualsevol de les seves famoses frases per recordar als seus companys de viatge que massa bones notícies mai poden ser possibles.
El cert és que els de Vicente Moreno no han estat capaços de mostrar el nivell de joc que havien mostrat en aquestes últimes jornades. L’equip ha pagat massa cars els errors defensius que fa algunes jornades que es repeteixen i que fan que els rivals amb força menys futbol facin força més mal. Moreno ha entonat el mea culpa i ha reconegut que no ha estat capaç de transmetre allò que volia a l’equip. Ni la pedregada que ha provocat un temps mort inesperat ha servit per intentar endreçar les idees i  començar de zero.

Un cop més l’afició dóna aquell punt de seguretat a l’equip i sota l’aigua i la pedra segueix ballant al ritme que marca la bona música que sona aquesta temporada a Can Nàstic. Les grades de l’Alcoraz senten amb força la cançó de moda a la segona A i el crit dels aficionats grana com escriu Josep Maria Andreu és clar “hem perdut una batalla però no la guerra”.

Els de Moreno tenen clar que les finals es jugaran a casa i que el Nou Estadi és decisiu per poder entrar en els play-off. Amb les cinc victòries de casa els grana estaran segur entre els sis primers de la categoria i pescant alguna cosa en els complicats desplaçaments que encara tenen podrien optar fins i tot a l’ascens directe. Tot i les percepcions negatives dels bons tribuneros, les matemàtiques ajuden a creure en un equip que ha estat regular durant tota la temporada.

El Nàstic és un equip inquiet, un d’aquells que mai en té prou amb allò que proposa el partit i que necessita trobar explicacions més enllà de la raó del joc. Els grana viuen ara en aquell moment de pressió per una situació sobrevinguda on la gestió de tot el que va més enllà de la gespa juga un paper tan important com el que poden fer els jugadors dins del camp.

Aficionats del Nàstic a l'Alcoraz. La marea grana no va fallar a Osca. Foto:Rafael Sierra

Aficionats del Nàstic a l’Alcoraz. La marea grana no va fallar a Osca. Foto:Rafael Sierra

L’excés d’eufòria porta a un autoexcés d’exigència mútua que pot desenvolupar en moments d’un agarrotament innecessari per un equip que s’ha trobat lluitant per un repte que era pràcticament impensable quan va començar la temporada.
Els de Vicente Moreno viuen una situació inesperada d’aquelles que t’agafen per sorpresa tot i el treball constant que ha portat a l’equip a situar-se en aquesta lluita continuada pel que va més enllà d’un simple somni.
Una nova marea grana fa que el vaixell del Nàstic navegui sobre aquella onada perfecta,  que passa en determinades ocasions i en determinats indrets i on els més experts els agrada surfejà.
L’equip ha pujat a sobre la taula per començar a enfilar la millor onada possible formada aquest darrer cap de setmana per mig miler d’aficionats que es van desplaçar a un Alcoraz que els darrers anys de la història el recordaran com aquell camp del “vent”, de la “pedregada” o l’escenari on es va escriure la penúltima pàgina del “Tornarem”.

w_900x700_10191226dsc_6600

Una forta pedregada va fer suspendre el partit uns deu minuts. Foto:LFP


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *