Enguany, Sant Jordi cau en dissabte. Autors, editors i llibreters no les tenen totes, i és que quan aquesta diada coincideix amb el cap de setmana, els costums dels compradors de vegades canvien i els fan trontollar les expectatives del dia més esperat de l’any. Després del berenar de Sant Jordi de La Capona, però, tinc ben clar que les coses aniran bé, com sempre, i que tant uns com altres tornaran a fer l’agost.
L’espai, ja ho sabeu, és estret, i quan s’hi aglomeren moltes persones hi fa calor. Però La Capona té aquell encant de llibreria de sempre que, tot i els peròs, fa que t’hi sentis a gust. O potser som els lletraferits els que ens hi sentim com a casa. La qüestió és que al berenar, amb nou autors de renom presentant les seves novetats i alguns lectors àvids de caçar un llibre signat, tothom es comporta com si es tractés d’una trobada entre amics. Això sí, sempre sota la direcció de la batuta del Pitu Rovira. Olga Xirinacs, Màrius Serra, Pep Puig, Imma Monsó, Manuel Milián Mestre, Ferran Gerhard, Joan Cavallé, Cinta S. Bellmunt i Margarida Aritzeta són els protagonistes de la trobada.
Entre les seves darreres obres es pot trobar una mica de tot: des d’una reflexió sobre el fet de celebrar vuitanta anys (La crisi dels vuitanta, Olga Xirinacs) fins a una novel·la d’intriga amb morts inclosos situada a Hawaii (Res no és perfecte a Hawaii, Màrius Serra), passant per un thriller de “terror conjugal” (L’aniversari, Imma Monsó), un recull de 241 relats molt curts -d’entre cinc i vint línies- en prosa poètica (Tarraguiguismos, Ferran Gerhard), o una història que té com a protagonista un nen enfrontat a les forces de la natura (Els arbres que no es podien moure, Joan Cavallé).
Fins i tot hi ha un llibre que no és ni unes memòries ni un assaig, sinó les dues coses a la vegada (Els ponts trencats, Manuel Milián Mestre), amb la idea central de mirar d’entendre la situació entre Catalunya i Espanya. O un altre, del qual ja s’està escrivint el guió cinematogràfic per portar-lo a la gran pantalla (La vida sense la Sara Amat, Pep Puig, Premi Sant Jordi 2015). O la segona novel·la de les aventures de la inspectora dels Mossos d’Esquadra Mina Fuster, un cop més ambientada al nostre territori (Els fils de l’aranya, Margarida Aritzeta).
Llibres per a tots els gustos, però potser les Pàleo receptes, que Cinta S. Bellmunt ha escrit a quatre mans amb Eudald Carbonell, són una de les propostes més atrevides de cara a Sant Jordi, amb un recull de ‘receptes’ per cuinar, avui en dia, plats amb els ingredients de què disposaven els nostres avantpassats del Paleolític.
Finalment, després de saciar la fam literària arriba l’hora de la copa de cava, per brindar per la diada, i el toc dolç d’uns punts de llibre de xocolata blanca i un pastís de Sant Jordi de la pastisseria Cal Jan de Torredembarra. Una delícia! I és que amb la panxa plena ja es pot afrontar, amb totes les garanties, un Sant Jordi en dissabte.
Trobo que estem preciosos i fem cara de ser ben tractats, per La Capona i pel Fet a Tarragona (que rima amb Capona, ves què hi farem). Que per molts anys
continuï i creixi la festa de Sant Jordi, els bons editors, llibreters i els excel·lents periodistes del Fet.. Gràcies.