Carregant ...

Plou sobre mullat

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

L'afició del Nàstic celebrava el primer gol de Naranjo que va posar el 0 a 1 al marcador. Foto:Tomas Cremades

L’afició del Nàstic celebrava el primer gol de Naranjo que va posar el 0 a 1 al marcador. Foto:Tomas Cremades

Ni gals ni romans s’emporten la glòria per “Tutatis” ni per “Júpiter”. Ni el còmic de Goscinny i Ugerzo va funcionar per portar gent al Municipal de Palamós per animar un projecte si més no estrany, anomenat Llagostera. Segurament la pluja que va caure com una cançó de Fito Paez i Sabina, repetida mil cops i amb aquella tornada enganxosa, va ser un dels clars causants que alguns dels aficionats del poblat gal decidissin quedar-se a casa. Amb l’impermeable per vestit i el paraigua com a única llança possible, l’afició del Nàstic va tornar a patir les inclemències del temps com a Osca. Aquest cop però si va sumar també la desorganització del conjunt gironí, com ja va passar, ara fa uns quants anys, en aquella tarda que molts prefereixen ni recordar i que va fer que  els Llagostera-Nàstic deixessin de ser un derbi català més. Aquesta vegada van ser vint minuts de partit el que alguns aficionats tarragonins no van poder veure. El tap a l’entrada va fer que un bon grapat de seguidors del Nàstic entressin ja amb el primer quart d’hora superat.

El partit arribava amb una situació ben diferent al darrer derbi entre els dos equips. Llagostera i Nàstic començaven l’encontre separats per més de vint punts.  A la gespa però la diferència a la classificació no es va deixar veure. Ni el patiment d’uns, ni la sobreexcitació dels altres, no fa que ni gals ni romans vagin més enllà d’un joc rústic i sense lluïment. Només la rivalitat existent entre els dos clubs fa que l’encontre agafi aquell punt de passional abandonant de la lluita per l’ascens del Nàstic i per una més que difícil permanència dels gironins.

Josep Maria Andreu va veure el partit entre l'afició i va ser l'últim en entrar al camp al minut 20. Foto:Rafael Sierra.

Josep Maria Andreu va veure el partit entre l’afició i va ser l’últim en entrar al camp al minut 20. Foto:Rafael Sierra.

Els grana no estan fins a les últimes jornades i aquell futbol de precisió que han mostrat en determinats moments de la temporada ha desaparegut per recuperar l’essència més resultadista, que aquestes alçades de campanya és la que marca el compàs perfecte de la melodia que escriuen els de Vicente Moreno sobre el terreny de joc. No hi ha dos partits iguals però sí instants que recorden de forma preocupant a altres en els encontres jugats lluny de Tarragona. El got segueix mig ple per uns i es buida de manera fulminant per altres. Tres punts sumats dels últims dotze possibles han fet que els grana perdin aquella zona de confort en què s’havien instal·lat còmodament les darreres jornades. Ara, ja sense marge d’error per jugar el play-off, l’equip ha de saber recuperar la gestió perfecta dels moments decisius, com ja ha fet els darrers anys. Gràcies als resultats dels rivals, el blanc i el negre que vol evitar Vicente Moreno manté aquella tonalitat de gris quasi perfecte que fa que la temperatura ambiental es mantingui elevada per tenir engrescat el sempre complicat entorn grana.

Amb un Naranjo desbocat, l’equip no sap trobar però aquella referència ofensiva que fixava anteriorment Marcos i que ara busca un nou referent després del convit a l’oblit cap al davanter de Pollença. Segueix plovent sobre mullat a Can Nàstic i el sistema trontolla i s’ofega quan no acaba de funcionar amb el màxim nivell d’exigència o quan les peces no hi són. Sense Emana a Palamós, la zona tres de l’atac grana va patir un buit de poder que va fer desaparèixer la transició accelerada de pilota i el control de la sintonia musical que havia de sonar sobre la gespa. L’equip no es pot permetre l’absència d’un tipus rialler que exerceix habitualment el domini de qualsevol circumstància interna o externa de l’encontre. El camerunès llegeix com ningú la partitura futbolística i accelera l’in crescendo quan toca. La lesió d‘Emana va obligar a retocar el pom de dalt i ha bellugar les posicions per a trobar la comoditat dels actors principals.

El Nàstic necessita recuperar els seus arguments futbolístics propis i aquella identitat que destacàvem ara fa vuit mesos abans de començar la temporada. Ser-hi o no ser-hi serà qüestió dels detalls més petits.  Tot i l’empat a un davant de Llagostera, els de Moreno es mantenen en llocs de play-off. La batalla final per situar-se entre els sis primers es presenta com el millor dels capítols de la nova entrega televisiva de Jocs de Trons.

Naranjo va ser el jugador més destacat de l'equip en atac. El davanter va fer el seu desè gol a la lliga. Foto:LFP

Naranjo va ser el jugador més destacat de l’equip en atac. El davanter va fer el seu desè gol a la lliga. Foto:LFP


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *