Leicester, Torí, München, París o Eindhoven han celebrat ja els seus èxits aquesta temporada. En els darrers caps de setmana on les grans lligues europees s’han decidit, les imatges de les festes passen per davant molts cops del mateix futbol, on només un gol, un, pot acabar separant l’èxit del fracàs en una temporada de nou mesos.
La Segona A, com a una d’aquelles lligues diferents, es reserva encara un mes llarg de futbol, gols decisius i partits en definitiva per decidir qui seguirà cantant al vestidor la melodia de moda. Fins ara els somnis dibuixats per als Vergüenza Ajena han sonat a la perfecció mig entonats per la plantilla grana, que un cop més a Almeria va seguir celebrant els èxits a ritme de rumba tarragonina.
Gordillo a Zamora, Felip aturant un penal a Soldado, Diego Torres marcant davant del Numància o la picadeta de Marcos davant del Huesca, han estat segurament els quatre moments més recordats dels darrers quatre ascensos grana. Ara, a pocs dies de celebrar els deu anys d’aquell ascens a primera, un cop de cap de Xavi Molina a Almeria, podria sumar-se directament al llibre dels records col·lectius de la història del Nàstic. Més enllà de l’obra d’art de Naranjo en l’execució del primer gol, el de Molina va tornar a demostrar l’empenta i el caràcter guanyador d’un equip dissenyat per vés a saber què aquesta temporada.
Un tipus de La Canonja que ha estat segon plat injust durant massa jornades, s’ha convertit en una peça essencial d’aquest bloc. Molina ha estat l’encarregat de mantenir, una jornada més, a l’equip tarragoní en aquells llocs de privilegi que et fan dormir una nit a primera i seguir depenent de tu mateix per jugar l’any que ve en aquell futbol que acostumem a veure per la tele.
“Jo sóc més de Son Goku” deia el mateix Xavi Molina abans del partit davant Llagostera, quan se li preguntava per la campanya del conjunt gironí on s’utilitzaven els dibuixos d’Astèrix i Obèlix per promocionar la visita del Nàstic. Molina va deixar clares les seves preferències per aquell nen amb cua de mico que es transformava en super guerrer amb el pas dels anys. Xavi Molina s’ha convertit en el super guerrer grana i en una peça determinant per la cohesió al vestidor i a la gespa. Jugador de notable alt en pràcticament tots els partits ha vist com s’havia de guanyar el lloc amb mèrits extres que esperem que algun dia algú expliqui.
El tarragoní és la imatge més gràfica d’aquest equip. Un jugador pràcticament desconegut pel gran públic però capaç de ser el líder natural de la defensa del tercer classificat de la lliga. Lluny d’etiquetes de revel·lació o sorpresa, la sensació és des de fa dies que aquest Nàstic s’ha colat sense avisar, com aquell convidat que no truca i es presenta a casa per sorpresa, però per qui acostumes a treure el millor vi i el somriure de les grans ocasions.
Toca mantenir aquella prudència que reclamen els “tribuneros” i que per uns moments va semblar que perdia fins i tot el màxim tòtem de posar el fre de mà, Vicente Moreno. El tècnic grana va treure a cop d’abraçades i gesticulacions la ràbia acumulada després d’un partit on l’actuació arbitral hauria servit per escriure un capítol a banda. Les imatges finals per l’optimisme les deixa Achille Emana, que s’encarrega d’ensenyar aquell somriure etern pujant a l’esquena de Vicente Moreno, celebrant el gol de Xavi Molina, ballant al vestidor o fent-se l’enèsim “selfie” amb Tejera i l’afició. Aquest cop no va marcar, tampoc va fer una assistència definitiva però el seu gest agafant a Jean Luc, la seva presència incòmoda sobre la gespa i aquella expressió que el delata feliç jugant a futbol, el converteixen amb un tipus perillós quan té una idea entre cella i cella.
Els grana amb Emana com a imatge poc explotada, jugaran aquestes darreres cinc jornades amb l’experiència del darrer play-off i de la recta final de fa dos anys. En aquella ocasió la gestió de la victòria es va convertir en l’element bàsic per entendre la importància de les jornades on els de Vicente Moreno no paraven de guanyar. Un equip acostumat a patir i a tirar poc per terra la tovallola, farà servir aquest substrat acumulat per poder canalitzar la clau de volta d’aquests últims cinc partits, on els grana jugaran davant de quatre equips de play-off i el Lugo.
Guionistes del món ajunteu-vos per escriure la darrera de les mans de les partides d’aquest joc boig de la segona A, perquè aquest Nàstic sí que sembla estar disposat a fer de Tarragona una ciutat de primera l’any 2017.
