For impressions (image): Advertisement For impressions (iframe): For impressions (JavaScript):
Carregant ...

Tarraco Viva, un festival fet a foc lent

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

L'equip de Tarraco Viva, treballant dins la torre de Casa Sefus. Fotografia: Jordi Robert Caselles.

L’equip de Tarraco Viva, treballant dins la torre de Casa Sefus. Fotografia: Jordi Robert Caselles.

Més de 100.000 espectadors, un miler de participants i una trentena de persones a l’organització fan possible el festival romà per excel·lència del país. Des del passat diumenge, 15 de maig, amb l’inici del programa, uns 400 actes de temàtica romana envaeixen Tarragona i diversos municipis del Camp.

Però com es cuina el festival? El foc per cuinar-lo s’encén just quan s’acaba una edició del Tarraco Viva. Sembla un tòpic, però és veritat. Durant el mes de juny, després de les tasques de postproducció del festival, es fa una valoració de l’edició. Les conclusions que se n’extreuen serveixen per començar a plantejar el festival vinent.

A partir de llavors comença el temps de cocció a foc lent del Tarraco Viva, i és que entre juny i novembre la principal tasca és documentar-se i decidir la temàtica de l’any vinent. Això és feina, fonamentalment del Magí Seritjol, l’únic que hi treballa durant aquests mesos, però també de l’equip més proper a la seva figura, format pel Manel Rodríguez, en Jordi Romero i la Dolors Gómez. Al llarg d’aquests mesos es reuneixen per anar plantejant l’edició següent.

L’equip organitzador, amb Magí Seritjol al capdavant i Manel Rodríguez, Jordi Romero i Dolors Gómez, com a principals integrants, comença a preparar la nova edició tot just acaba l’anterior

No és habitual trobar espectacles de divulgació històrica. Així doncs, el festival es pot tirar endavant gràcies a la gran quantitat de grups locals (actualment són 8) que fan recreació històrica i que cada any han de confeccionar espectacles nous de dalt a baix. Entorn al mes d’octubre ja se’ls informa de les possibles temàtiques o enfocs de la propera edició perquè hi puguin començar a treballar.

No obstant això, no serà fins a finals de novembre, moment en què també se sap el pressupost definitiu, quan es tancarà el tema. Passem, llavors sí, del període de foc lent al període de foc màxim, de més feina del festival. Trucar a professors universitaris, encarregar i elaborar guions, decidir quines propostes són factibles i quines no… Tres mesos, entre desembre i febrer, que serveixen per elaborar el gruix de la programació i en què, ara sí, ja hi treballen el Manel, el Jordi i la Dolors que també compten amb l’ajuda del personal de l’ajuntament.

A mesura que s’apropen els dies del festival, augmenta l’equip que hi treballa. A finals d’abril s’hi afegeix la gent encarregada de l’atenció al públic i als participants i en el moment d’execució del festival són una trentena d’integrants.  La primera presentació de la programació es fa a principis de març, quan el gruix de les activitats ja estan tancades. Caldrà acabar de concretar els últims serrells i començar-se a trobar amb els regidors d’espais i tècnics dels espectacles.

El compte enrere avança, queden les últimes presentacions d’activitats, l’obertura de les taquilles per vendre entrades, les acreditacions de premsa… I un any més, i ja en són dinou, el Tarraco Viva és a taula. Ara només falta l’indispensable, el públic, per gaudir d’una nova edició.

Els responsables del festival treballen tot l'any en la seva preparació. Fotografia: Jordi Robert Caselles.

Els responsables del festival treballen tot l’any en la seva preparació. Fotografia: Jordi Robert Caselles.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Una resposta a “Tarraco Viva, un festival fet a foc lent”

  1. Enric Garriga Martí ha dit:

    Malgrat que no consti a cap programa ni web del festival, allà on s’esmenten els “grups de reconstrucció tarragonins que participen a Tarraco Viva” sempre hi falta l’Aula de Teatre de la URV, que des del 2001 ha estat present al festival amb el seu laboratori d’investigació i reconstrucció del teatre romà: hi ha estrenat 11 espectacles diferents (força dels quals en versions catalana i castellana) —a més dels 2 de titelles de Genovesa Narratives Teatrals, empresa sorgida des de la mateixa Aula de Teatre. Fruit de tot aquest teball, des de l’Aula de teatre s’han publicat 2 llibres 2 sota el títol genèric de “Teatre popular romà”: el primer el 2004, centrat en les farses atel·lanes i el segon, que es presenta enguany, dedicat a la reconstrucció d’un frons scaenae pre representar-hi comèdies de Plaute, el titelles romans, la poesia priàpica i la pantomima.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *