L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, parla amb el de Vila-Rodona, passejant pels carrers d’aquesta vila. Just entrar al poble, diverses persones de l’organització t’indiquen els llocs habilitats per aparcar. Mentrestant, al voltant del columbari romà de Vila-Rodona, la gent més gran del poble ja fa estona que ocupa les cadires amb millors vistes. Ja fa temps que la notícia és a l’ordre del dia de les converses del Casal i els bars de la vila. «Vénen aquells de Tarragona que fan activitats sobre els romans», diu una senyora tota cofoia.
La primera setmana de Tarraco Viva ens ha deixat la inclusió per primera vegada d’aquest poble de l’Alt Camp dins dels espais del festival, i ho ha fet amb bona nota. Quan en un municipi de poc més de 1.000 habitants s’hi ajunten alcaldes de la comarca, delegats territorials i diputats al Parlament (com en Ferran Civit) vol dir que alguna cosa grossa s’hi prepara. Unes 300 persones ocupen les cadires que s’han habilitat al voltant del columbari. És un públic divers des de gent molt gran fins a gent jove i públic familiar. La majoria és del poble o de la comarca, però també n’hi ha de fora, que ha tingut problemes per trobar el lloc i arriben amb el temps just.
Envoltats de vinyes, i amb l’únic so de fons que el dels ocells que hi ha a l’entorn del riu Gaià, la banda sonora del dissabte de Tarraco Viva la va posar el grup LudiScaenici, d’Itàlia. Les pregàries amb què van iniciar l’espectacle no deurien acontentar els déus, doncs durant l’espectacle en un parell de vegades va marxar la llum. Aquests impediments tècnics, en part fruit de la novetat, van permetre, però, poder escoltar la música sense sonorització, amb un encant fins i tot més gran que quan està sonoritzada (malgrat la veu de la dona que feia les explicacions dels instruments segurament no pensi el mateix). La professionalitat de les companyies que actuen al Tarraco Viva es veu en moments com aquests, ja que van saber adaptar-se als problemes tècnics amb tocs humorístics i simpatia.
Per primera vegada, Vila-rodona acull activitats del festival Tarraco Viva
Els mosquits, un altre element indispensable quan estàs aprop d’un riu, tampoc es van voler perdre la música romana ni l’espectacle posterior, «Funus, el ritual de la mort». De fet, el columbari romà era el lloc ideal per explicar tot el ritual d’enterrament que es feia a l’època romana. El grup tarragoní Nemesis Arq, juntament amb els músics italians de LudiScaenici i algunes persones del poble van ser els encarregats de donar vida a un espectacle que en el moment de més intensitat va posar una trentena de persones a l’escenari.
L’anècdota de la jornada (potser, altra vegada, per les pregàries mal fetes) la va donar una dona del grup de recreació històrica que es va marejar quan l’espectacle s’estava a punt d’acabar. Tot plegat va quedar en un ensurt, i l’enterrament va poder finalitzar.
L’èxit de públic a les activitats celebrades a Vila-Rodona, no només dissabte sinó la xerrada de dimarts i l’espectacle de titelles de divendres, són una bona notícia pel festival tarragoní. Ara cal consolidar poc a poc aquesta aposta i que els déus no hi siguin desfavorables (en forma de problemes tècnics).
Gran notícia l’èxit de Tarraco Viva a Vila-rodona, però no perquè s’hi ajuntin quatre polítics. Aquí el que importa és la gent, no els polítics. Si hi hagues quatre alcaldes, un diputat i un delegat no és important perquè sense les altres 300 persones que van omplir l’espai no hagués estat un èxit.