Advertisement
Carregant ...
Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

El Nou Estadi va veure com 14.571 especatdors presenciaven en directe la victòria per 1 a 0 del Nàstic davant l'Osasuna. Foto: La Liga

El Nou Estadi va veure com 14.571 especatdors presenciaven en directe la victòria per 1 a 0 del Nàstic davant l’Osasuna. Foto: La Liga

Una cançó a ritme de rumba, un record especial per aquells que ja no hi són i les moltes mirades de complicitat després d’una victòria.

Tarragona s’aixeca de ressaca comuna després d’una nit on segurament a molts els ha costat dormir.

En un plànol seqüència es difuminen els tons de grisos i queda fos completament a negre per començar una nova història, un nou capítol, el d’un argument que manté el fil conductor però que es perd en els detalls més petits i que acostuma a fer patir FINS AL FINAL.

Detalls que fugen segurament de tot el més lògic i entren en terrenys d’irracionalitat i sentiments col·lectius que es comparteixen després d’un gol que agafa el regal i el prepara perquè no falti cap detall el dia definitiu.

Naranjo convertit en el "pichichi" d'un equip líder. Foto: La Liga

Naranjo convertit en el “pichichi” d’un equip líder. Foto: La Liga

Diego Torres i Lluís Codina reviuen l’ascens de Xerès. Un ascens embolicat  de Finito, Feria, Guadalete i d’aquella samarreta dels Hombres de Paco de l’etern Rafita Gonzàlez. Deu anys més tard el ribeiro, l’olor de pluja o les muñeiras, podrien  recuperar  el  regust especial de la primera divisió i convertir l’Anxo Carro en el nou Chapín.

L’equip manté la pausa decisiva d’un líder, aquella que fa que Kruijswijk surti a Roda de Valverde o Nibali en els atacs del Giro, la que els grana han tret en els moments decisius de les dues darreres temporades, només amb una fatídica excepció.

La famosa gestió del moment, una gestió gairebé perfecte amb un guió reescrit un cop i un altre cop per un meticulós Vicente Moreno que deixa molt poques coses per allò el que anomena atzar, que apareix només en moments puntuals en forma de “naranajazo”.

Ni la mística d’Osasuna que es dibuixa en partits amb l’Ajax i el Genoa, amb el xandall de Zabalza o les curses del trident polonès abans que ningú parlés de tridents, va poder amb un equip que manté la seva velocitat de creuer des d’ara fa pràcticament tres anys.

Ja no hi ha marxa enrere possible i cada partit és una imatge que et transporta de cop i volta al camí de primera del 2006.

De moment encara no hi ha caravana des de l’aeroport, ni rua per Tarragona i només s’ha aconseguit virtualment classificar-se per jugar un teòric play-off que es vol evitar com sigui per trobar l’ascens directe com a primera alternativa d’aquest final de lliga.

Jugadors i afició van tornar a mostrar la bona sintonia existent. Foto:La Liga

Jugadors i afició van tornar a mostrar la bona sintonia existent. Foto:La Liga

El Nàstic s’ha convertit en un gregari disparat cap al lideratge, en aquell tapat de luxe que aprofita la seva inèrcia regular per sense fer massa soroll i quan els favorits s’engresquen en les seves batalles, atacar quan menys l’esperen i emportar-se l’etapa, la muntanya i si baden la volta.

Cada partit es converteix en un excel·lent nou test per comprovar que l’equip sap transformar-se quan toca. Mancats d’aquell futbol agradable a la vista que ha exhibit en molts partits dels darrers anys, els de Moreno saben que ara el “com” és secundari i que la brega t’ha de portar a l’èxit.

Els de “colorao”, que deia Bilardo, s’han impregnat d’aquell Nàstic resultadista d’ara fa deu anys i aprofiten la mínima escletxa per tancar els encontres. A cops de gols de Naranjo que segueix batent rècords, els de Moreno dormen novament en ascens directe quan només manquen dues jornades per acabar un campionat llarg i boig.

El davanter andalús ha deixat enrere noms il·lustres del nastiquisme més contemporani com Victor Casadesús, fins ara màxim golejador en una temporada amb la samarreta grana al futbol professional.

Els Emana, Molina, Tejera, Madinda, Abu, Reina, Marcos, Xisco, Mossa, Manolo, Suzuki, etc. semblen més que disposats, com va afirmar el tècnic Vicente Moreno portat per l’eufòria continguda, a seguir fent història en els dos darrer partits.

La combinació entre l’experiència, el caràcter, el seny, el control  i les ganes de guanyar han estat la fórmula triada per mantenir els èxits dins d’un vestidor que s’ha unit a base d’un mastegot i moltes victòries en els darrers temps.

L’ ”amparito” torna a sonar amb força lluny de la Festa Major i el Nou Estadi es torna a convertir, ni que sigui per uns instant,  en aquell racó on els somnis dibuixats des de la gespa a cop de melodia futbolística serveixen, com diu Josep Maria Andreu, per seguir tocant el cel.

Pinya grana per celebrara un gol decisiu. Foto:Nàstic

Pinya grana per celebrara un gol decisiu. Foto:Nàstic


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Una resposta a “Tocant el cel”

  1. Alan ha dit:

    “Els de “colorao”, que deia Bielsa”… Jo diria que va ser Bilardo..

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *