Advertisement
Carregant ...

TARRAGONA TAMBÉ TÉ UNA CIUTAT INVISIBLE

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Una de les 'cases baixes' de Torreforta, aixecades els anys 50. Forma part del reportatge publicat al número 17 de la revista FET a TARRAGONA. Foto: DAVID OLIETE

Una de les ‘cases baixes’ de Torreforta, aixecades els anys 50. Forma part del reportatge publicat al número 17 de la revista FET a TARRAGONA. Foto: DAVID OLIETE

Entre el 2014 i el 2015, el periodista i historiador Marc Andreu va publicar a la revista L’Avenç una sèrie de reportatges en què mostrava la realitat de les diferents àrees metropolitanes de Catalunya. Ara, la mateixa editorial L’Avenç recull aquests articles conservant el títol de la sèrie: Les ciutats invisibles. Si us sóna el títol, és que l’autor l’ha manllevat de la famosa novel·la d’Italo Calvino, però mentre que en aquesta les ciutats eren invisibles per irreals, sorgides de la imaginació de Marco Polo, en el llibre de Marc Andreu la invisibilitat d’aquestes poblacions ve donada per com en són, de desconegudes.

Davant del desconeixement d’aquestes àrees metropolitanes, Marc Andreu en traça un mapa precís a partir d’uns reportatges que tenen l’objectiu de donar visibilitat a una realitat sovint silenciada. Badia del Vallès, el barri de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat o el de la Mina de Sant Adrià del Besòs, es mostren com a realitats paral·leles al discurs oficial de la Catalunya actual (en aquest sentit, és un encert afegir la data en què aquests articles es van publicar a L’Avenç, perquè cadascun d’ells és molt indicatiu de l’època concreta en què s’han escrit). Un discurs massa centrat, segons l’autor, en la qüestió nacional i que invisibilitza un sector de la població catalana que, ara per ara, no es pot negar que en general resulta impermeable a l’independentisme. Unes ciutats invisibles en què el que preval és “l’orgull de barri”, concepte en què Jordi Évole basa el seu pròleg.

I si aquesta desconeixença ja és prou manifesta en les poblacions de l’àrea metropolitana de Barcelona, ja no diguem en les altres ciutats invisibles, les més allunyades de la capital: Salt, Igualada i Santa Margarida de Montbui, el barri de Ca n’Anglada de Terrassa i, sí, els barris de ponent de Tarragona. La perifèria de la perifèria, en podríem dir.

De fet, la primera frase del reportatge que Marc Andreu dedica a l’àrea metropolitana de Tarragona ja és prou explícita: “L’àrea metropolitana de Tarragona és una gran desconeguda. Però va camí de deixar de ser-ho”. I pot deixar de ser-ho, segons l’autor, perquè els grans tentacles de la Barcelona – capital fagocitadora estan arribant fins aquí, o almenys això semblava el juliol-agost de 2014, quan es va escriure l’article, i el projecte de Barcelona World, que de moment sembla com a mínim descafeïnat, estava en el seu auge.

La resta del text manté la vigència, però, mostrant uns barris de ponent amb aire de western, en què el Francolí, a la manera del Río Grande, marca una frontera entre uns barris que l’autor entén com “un món a part de la Tarragona oficial”; uns barris que són el territori que els seus habitants prenen com a propi, en detriment de la seva identificació amb aquesta Tarragona canònica que té en la integració d’aquesta àrea metropolitana la seva gran assignatura pendent, encara ara.

D’aquesta manera, Marc Andreu, tot i que s’intueix que coneix molt millor la realitat metropolitana barcelonina que la tarragonina, fa un retrat força correcte d’aquesta última, amb el FET a TARRAGONA com una de les seves fonts, i amb declaracions de personatges força representatius de la realitat dels barris de ponent, com Antonio Peco, president de la Federació d’Associacions Veïnals de Tarragona, o el jesuïta Francesc Xammar, exdirigent veïnal de la Floresta.

Per últim, només voldria afegir una cosa. Aquesta manca d’integració dels barris de Ponent que denuncia Marc Andreu ve donada en gran part pel seu desconeixement, per la invisibilitat de què parlàvem al principi. Reportatges com aquest, i com els que va realitzant el FET a TARRAGONA des de la seva creació, són una gran eina per aquesta vertebració territorial que tant manca a l’àrea metropolitana de Tarragona. Perquè després diguin que el periodisme no serveix per a res.

Coberta del llibre 'Les ciutats invisibles' de Marc Andreu, publicat per L'Avenç

Coberta del llibre ‘Les ciutats invisibles’ de Marc Andreu, publicat per L’Avenç


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Una resposta a “TARRAGONA TAMBÉ TÉ UNA CIUTAT INVISIBLE”

  1. JMMS ha dit:

    Ha estat la classe política benestant de Tarragona la que ha propiciat aquesta realitat.
    Des dels “guetos” creats durant l’època del “desarrollismo español” fins al recent Pla Urbanístic. És un segregacionisme urbanístic afavorit per la presència del Francolí i ara potenciat pel traçat de la A-27 des del port. Una mostra més de les repercussions a llarg termini que comporten decisions puntuals de polítics que no han tingut una visió de ciutat ni sentit de transcendència històrica.

Respon a JMMS Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *