For impressions (image): Advertisement For impressions (iframe): For impressions (JavaScript):
Carregant ...

Josefa Tolrà: força fluídica

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Dibujo fuerza fluídica. El geólogo y el jardinero, 1955. Font: Port de Tarragona

Dibujo fuerza fluídica. El geólogo y el jardinero, 1955. Font: Port de Tarragona

Primer de tot, un avís: si sou d’aquells que rebutgeu cert art contemporani perquè sembla que hagi estat fet per una criatura, no us acosteu a l’exposició sobre l’obra de Josefa Tolrà que trobareu fins al 24 de juliol al Tinglado 2 del Moll de Costa del Port de Tarragona. Us recomano, però, que deixeu una mica de banda els vostres prejudicis i doneu una oportunitat a aquesta mostra. Si ho feu, us trobareu amb un personatge únic i una obra magnètica.

Però, qui era, la Josefa Tolrà? La Josefa, o la Pepeta de Cabrils, com també la coneixien, va néixer a aquesta població del Maresme l’any 1880. Arrel de la mort prematura de dos dels seus fills, la Pepeta va començar a entrar en trànsit, durant el qual, a través de visions i veus, es podia comunicar amb les ànimes dels morts i amb les forces espirituals del cosmos. Aviat, la manera d’establir aquestes connexions va ser amb l’escriptura i el dibuix automàtics: quan en tenia la necessitat, la Josefa agafava qualsevol paper que tingués a la vora, encara que fos de les paperines per embolicar les arengades, i amb un bolígraf, anava dibuixant figures, humanes o no, i escrivint frases al dictat del què deien les forces de més enllà.

D’aquesta manera, una dona que amb prou feines devia haver anat a estudi, va començar a fer dibuixos de personatges famosos com Cèsar August, o d’altres d’eteris, com éssers de llum o fades, amb títols com “La gran teósofa”, “Dibujo que marca los progresos del cualificativo astral” o “Dibujo fuerza fluídica”, recollint, en principi sense cap teorització prèvia, la tradició espiritista vinculada a l’anarquisme que va tenir una presència notable a Catalunya des de finals del segle XIX fins a la guerra civil, tal i com ha estudiat l’antropòleg Gerard Horta.

Imatge de l’exposició “Josefa Tolrà, mèdium i artista (1880-1959)”. Font: Pineda Vaquer

Imatge de l’exposició “Josefa Tolrà, mèdium i artista (1880-1959)”. Font: Pineda Vaquer

A l’exposició “Josefa Tolrà, mèdium i artista (1880-1959)”, comissariada de manera excel·lent per Pilar Bonet, trobareu, doncs, una mostra de la seva obra, amb dibuixos de formes repetitives i orgàniques, que fins i tot recorden a trames de cèl·lules mirades des d’un microscopi, o amb figures humanes, que es podrien considerar naïves o fins i tot infantils, amb uns ulls desproporcionadament grans i amb els cossos creats a partir de patrons circulars o espirals que, com aquests ulls, hipnotitzen l’espectador. L’obra de la Josefa Tolrà, però, no només se centra en el dibuix, sinó que aquest es combina amb l’escriptura, també automàtica, d’uns textos que en una primera lectura poden semblar que no tenen sentit, de tan imbricats, però que amaguen una cadència poètica evident.

De totes maneres, el paper no és l’únic suport en el qual va treballar la Josefa Tolrà, tal i com es pot veure en un dels racons per a mi més interessants de l’exposició: el dedicat als seus brodats. I és que crec que, si en alguna tècnica va excel·lir l’artista-mèdium, va ser en aquesta: punts de cadeneta, punts d’espiga, punts de realç, punts de nus, composen una sèrie d’alfabets imaginats i figures orgàniques, molt semblants a les dels seus dibuixos, que, de la mateixa manera que amb aquests, la Pepeta brodava de manera automàtica, sense fer servir cap patró.

Per últim, no podeu marxar de l’exposició sense seure una estona i veure l’enregistrament de les entrevistes que se li van fer a dues persones que van conèixer la Josefa Tolrà i que donen moltes pistes de qui va ser realment aquesta dona. Per una banda, la seva neboda, Maria Tolrà, parla de la seva vessant més íntima, mentre que l’artista Joan Brossa explica la seva relació amb aquesta artista i mèdium, que, sense ser ben bé conscient de ser una cosa o l’altra, va arribar a influenciar a artistes com els del col·lectiu Dau al Set.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *