Faltaven poc més de trenta minuts i l’aglomeració era considerable. “Està tot ple?” preguntaven a través d’un walkietalkie. Efectivament el Camp de Mart presentava unes graderies plenes no només físicament sinó a nivell emocional. Era d’aquelles nits en les que senties que l’espectador era el més fidel que podien trobar els artistes. Aquell públic que no els fallaria. Els nervis i entusiasme no només estaven a l’escenari sinó també entre les butaques.
Nens en cotxet, àvies amb bastó, mares, pares i amics. ‘El Musical: Grans èxits’ convidava a omplir el meravellós espai teatral, la proposta de musical participatiu atrau els cercles més propers dels prop de dos-cents cantants. És fàcil, multipliques i saps que el ple el tens assegurat, però “ple” no sempre és sinònim d’”èxit”. Aquest dimecres en canvi ho va ser. Èxit d’assistència, èxit musical i èxit absolut de la proposta cultural.
Els músics surten a afinar els instruments i reben els primers aplaudiments tímids de la nit. Al cap de pocs minuts s’anuncia que el musical és a punt de començar. Els llums afluixen la intensitat sobre el rostre de la gent, augmenten a l’escenari: surt el director, Xavier Torras saluda quatre vegades, una per cada part de l’hemicicle. Es gira, mira els músics i encara entre aplaudiments s’escolten les primeres notes del pentagrama. L’eufòria es converteix en aquells nervis barrejats amb ganes i emoció. S’espera la primera melodia cantada, els protagonistes més esperats encara no s’han deixat veure, ni sentir. De sobte crits i festa comencen a baixar per les escales del teatre. Ara sí, no queda ningú més. Comença l’espectacle.
‘El Musical: Grans èxits’ omple el Camp de Mart amb un projecte consolidat i bons resultats artístics
És, encara a dia d’avui, increïble la fotografia que et regala el Camp de Mart quan es fa fosc. Unes muralles il•luminades sobre una carpa meravellosament minimalista. La calidesa del públic abraça l’escenari i l’essència de la Tarragona més estiuenca. Cats obre el repertori. Daniel Anglès, director escènic, explica que és un dels musicals més mediàtics de la cartellera. El fet de repassar, durant vint minutets, les cançons més importants de cada obra triada provoca un dinamisme que encaixa molt bé amb un art escenogràfic nul. És a dir, a l’escenari no hi ha decorats però el plantejament musical equilibra el ritme de l’espectacle.
Quasi dues hores de concert i la gent no en va tenir prou. A nivell musical el cor va saber conjugar les quatre veus de manera excepcional al costat d’uns solistes d’or. Nina, Talía del Val, Carlos Solano i Joan Vázquez van donar la potència, precisió i accent magistral per arrodonir una nit que va acabar, després de les quatre llàgrimes amb el medley de Les Misérables, amb un Camp de Mart dempeus. ABBA va vestir la graderia de festa, que alhora va servir d’homenatge a un projecte brutalment consolidat i amb uns resultats artístics molt bons.
L’aplaudiment final acompanyava uns focus que, poc a poc, il•luminaven les cares d’un amfiteatre sincerament agraït. Els cantants van baixar de l’escenari per pujar les escales del teatre i marxar entre el públic. Abraçades, salts i petons. El sentiment i sensacions després de dos mesos d’assaigs, i de dues hores de concert, van ser compartides entre cors, solistes, músics i espectadors: “Thank you for the music”.
