La veu és aquell so, aquella melodia capaç de comunicar, emocionar i acariciar-nos. El Seminari de Tarragona, dins el marc del festival Al3Mura –que surt per primera vegada d’Itàlia-, va viure un vespre càlid enmig d’un raconet magnífic. Des de Barcelona arribava una de les més delicades cantautores contemporànies. Senzillesa, naturalitat, proximitat i emoció. Bikimel va endinsar-nos dins el seu món rústic i sensible. Oníric, magnètic i humà.
Dos quarts de deu de la nit. Va valdre la pena esperar uns minuts més perquè la petita capella de Sant Pau fos tintada de taronges i blaus. Cordes, Lucas Suárez i David Soler, i una sola veu: Vicky de Clascà, Bikimel. Es van traçar sons elèctrics però calmats, passant per l’encara sorprenent i màgica pedal steel guitar, sense oblidar els grunge i evidentment donant protagonisme al so acústic.
Hi ha artistes que composen música i d’altres que escriuen poesia musicada. Bikimel desprèn la tranquil·litat d’aquelles persones que fan el que els enamora i els aporta pau. Parla amb el públic, riu mentre observa els solos dels músics, explica el perquè de les cançons i fins i tot, amb L’home del carrer (versió de la cançó de Quico Pi de la Serra) s’atreveix a cantar en italià dins un festival que ho demanava pacientment.
“La vaig escriure quan va néixer la meva nebodeta”. Dedica Nina de vidre als nens que seuen a les cadires i viatja cap al Pallars Sobirà perdescriureel verd dels arbres, el blau dels rius, i sobretot, el que el paisatge i entorn li provoca. És palpable que les cançons l’enllacen amb l’ànima, és impossible no adonar-se’n. La comunicació no verbal serveix per desxifrar tot allò que sent una persona quan no pot parlar, en aquest cas mentre està cantant. Les mirades cap al cel dibuixant una vela, el punys tancats i els ulls clucs que miren tot allò intangible però sensible.
Des del 2009 ha evolucionat, tot i no allunyar-se gens de la seva DO. Avui és una de les veus femenines més potents i característiques del panorama musical català. Té una identitat artística i personal absolutament pròpia i l’ha trobat perquè l’ha buscat. L’ha buscat dins, d’on surten les emocions i es digereixen les vivències. Bikimel escriu, a 37, que “Tarragona para el món”, però els factors, aquest dissabte, es van invertir. La seva música, la veu i els arpegis, van aturar uns minuts Tarragona. Tot just quan es ponia el sol a Farrera.
