Carregant ...

“Sálvame neix al carrer 13 de Bonavista”

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Óscar Cornejo al carrer 3 de Bonavista, al costat de la casa dels pares on va viure fins als 18 anys. Foto: DAVID OLIETE

Óscar Cornejo al carrer 3 de Bonavista, al costat de la casa dels pares on va viure fins als 18 anys. Foto: DAVID OLIETE

(Aquesta entrevista es publica gràcies als subscriptors de la revista  FET A TARRAGONA,  que amb el seu suport econòmic resulten imprescindibles per tirar endavant el projecte periodístic en format paper i en format digital.  L’entrevista és el fruït de mesos de gestions i de la feina d’un periodista i un fotògraf. Si voleu contribuir amb una quota anual de 30 € ens ajudareu a que el FET sigui un mitjà encara de més qualitat i rebreu a casa còmodament totes les revistes. Per això  us demanem el vostre suport i que us hi apunteu omplint aquesta butlleta).

Un passeig per la infantesa en un barri humil i amb molta personalitat, que s’ha fet a si mateix. Un retorn personal al passat, als orígens. Una mirada emotiva a la finestra, la casa, la paret, el balconet, la cruïlla i els carrers que van aixecar i construir persones com els seus pares fa mig segle. Hem quedat a la cruïlla dels carrers 12 i 22, allà on un espai verd en forma de triangle acull una petita àrea de jocs infantils i una font amb pinta d’haver presenciat moltes trobades. Óscar Cornejo (Tarragona, 1972) arriba puntual a la cita, amb un punt d’excitació tot reconeixent que fa anys que no trepitja la Bonavista que el va veure créixer. Aquell nen de família d’arrel andalusa avui és productor executiu de La Fábrica de la Tele, l’empresa d’entreteniment televisiu més potent d’Espanya, la que crea fenòmens com el de Sálvame.

Primer impacte de la trobada. “El nom de La Fábrica de la Tele té a veure amb aquelles fàbriques que hi havia per aquí. El primer logotip de la productora era la imatge que jo tenia de petit de la petroquímica, però després la vam canviar per la d’una fàbrica tèxtil, que té més a veure amb la trajectòria familiar del meu soci, l’Adrián. El terme fàbrica està clarament vinculat a la relació del barri amb la indústria”.

La primera etapa de la passejada ens porta al carrer 13. “Aquesta era la casa dels avis paterns”, assenyala. Una branca de la família prové d’El Rubio (Sevilla). Història d’emigració, dificultats, no adaptació, retorn i segona emigració que impulsa Gregorio Cornejo, el pare de l’Óscar, que arriba amb només setze anys i es posa a treballar del que sigui. A Bonavista coneix María Palomino, la futura mare dels seus fills, que hi ha arribat amb la seva família, procedent de Cañete de las Torres (Còrdova), després d’un periple que inclou la Part Alta tarragonina. La María treballa en una fàbrica de camises. Una altra fàbrica. La casa del carrer 13 simbolitza l’esforç de tanta gent que va fugir de la misèria per trobar un futur millor.

 

Què significa tornar a Bonavista?

Suposa recuperar els anys més feliços de la meva infantesa [hi ha un punt d’emoció als ulls]. Tot i pertànyer a Tarragona, Bonavista tenia llavors una manera de viure com la d’un poble del sud d’Espanya. Aquesta casa és el lloc on ens reuníem tots els membres d’una família molt extensa i unida, germans, cosins, pares, avis, tiets… Recordo especialment les tardes d’estiu, quan els avis treien les cadires al carrer i es posaven a parlar de la vida, dels veïns i del barri. Això és Sálvame, el pati de veïns d’Espanya. Recordo també que els dies de celebració ens trobàvem aquí fins a 40 persones, que l’àvia cuinava hores i hores en olles gegants i que jo muntava un xou per ensenyar-lo a la família i recollir uns diners per gastar-los a la fira. El dia de Cap d’Any del 1986 vaig simular un informatiu amb notícies del clan familiar que després tothom comentava. Una de les meves tietes el va gravar. Ara m’adono que tot això és Sálvame. En el fons, el programa neix de les vivències en aquesta casa del carrer 13.

(…)

Aquesta entrevista es publica íntegrament al número 18 del FET a TARRAGONA. La revista, amb el regal d’un fascicle de 20 pàgines dedicat al Teatre Romà, està a la venda a:

Llibreria La Capona, Llibreria de la Rambla, Llibreria Adserà i Cal Matias (Serrallo).


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *