Advertisement Advertisement Advertisement
17.7 C
Província de Tarragona
Dimecres, maig 25, 2022

El tresor amagat dels mochicas, al CaixaForum

Font
Déu Mussol. Mochica. Època auge (1 dC – 800 dC). Museu Larco, Perú. Foto: Arxiu Museu Larco

Quan Pizarro va arribar a l’actual Perú, l’any 1532, es va trobar amb una civilització, la dels inques, amb una estructura social, política i econòmica que res havia d’envejar a les europees. Una cultura tan desenvolupada, però, no podia sortir del no res: de fet, els inques, en el moment de la conquesta espanyola, només feia 150 anys que controlaven aquest territori. Podríem dir, doncs, que la fama de l’imperi inca fa ombra d’alguna manera a civilitzacions anteriors, tant o més importants que aquesta, com ara la cultura mochica, que sorgeix a partir del 200 dC a la costa nord del Perú, on romandrà fins a mitjans del segle IX.

 

A diferència de l’imperi inca, que aviat es dóna a conèixer a Occident, gràcies a la tasca dels cronistes de l’època colonial, ens haurem d’esperar a les excavacions arqueològiques de principis del segle XX perquè l’arqueòleg alemany Max Uhle descobreixi la civilització mochica. Unes excavacions que van fer sortir a la llum una cultura material magnífica, amb peces d’orfebreria, ceràmica i talles en petxines i pedra que, a la vegada, deixen entreveure una visió del món peculiar i molt desenvolupada, amb una cosmologia pròpia interessantíssima.

 

Un centenar d’aquestes peces (joies, objectes cerimonials metàl·lics i ceràmics…), procedents del Museo Larco de Lima (Perú), es podran veure fins al 2 d’octubre de 2016 al CaixaFòrum Tarragona, en l’exposició “L’art mochica de l’antic Perú. Or, mites i rituals”, amb l’objectiu de donar a conèixer aquesta civilització al públic general, a través d’un discurs divulgatiu estructurat al voltant de tres eixos temàtics:

OR

Si alguna cosa tenim amb comú amb la cultura mochica és la predilecció pels metalls preciosos (com amb tantes altres civilitzacions, d’altra banda). La comissària de l’exposició, l’arqueòloga i museòloga peruana Ulla Holmquist, és molt conscient d’aquesta fascinació per l’orfebreria, i ha tingut l’encert de pensar una entrada a l’exposició que no pot ser més espectacular: només entrar-hi, el visitant ja es troba amb una vitrina amb un maniquí guarnit amb una corona i unes orelleres de plata. Aquestes peces no són les úniques, però: a mesura que anem avançant per l’exposició també trobarem pectorals realitzats amb centenars de granets fets de closques de petxines i corones, orelleres i narigueras (elements que es penjaven del nas) d’or. La utilització d’aquests guarniments fets amb metalls preciosos, que es restringia als líders mochicas, es vinculava al caràcter diví d’aquests líders, que, en tant que representants dels déus a la terra, tenien el dret a guarnir-se amb metalls preciosos, com a símbol de la brillantor del sol i de la lluna.

MITES

Com veiem, doncs, les peces que trobem a l’exposició són la manifestació material d’una mitologia pròpia mochica, d’una riquesa espaterrant. El breu, però molt ben resumit audiovisual que complementa la mostra, fa especial esment en aquesta visió del món, modelada a partir del fet que, en ser la mochica una cultura de base agrícola (i també pesquera), calia conèixer els cicles de la natura que, en aquesta part de la costa peruana, no sempre són regulars. Aquesta característica fa que hi hagi una divisió en tres plànols del món (el superior, diví, simbolitzat amb un ocell; el terrenal, dels homes, amb un felí com a símbol; i l’inferior, corresponent als morts, representat per una serp) que havien d’interactuar entre ells per tal de fertilitzar la terra. Aquesta importància del concepte de la regeneració pren especial importància en la saga heroica d’Ai Apaec, amb un apartat específic dintre de l’exposició, que explica la història d’aquest heroi ancestral lligat a les pluges i a la fertilitat i que trobem representat en diversos recipients cerimonials juntament amb panotxes de moresc, xiles, cacauets, i altres productes agrícoles.

RITUALS

De fet, la majoria de peces d’aquesta exposició són precisament recipients cerimonials, que s’utilitzaven en una sèrie de rituals destinats a afavorir aquesta idea de regeneració de què parlàvem abans. D’aquesta manera, a través d’aquestes peces trobarem reproduïdes cerimònies com ara caceres o guerres rituals, en què s’oferia la sang dels cèrvols o dels guerrers a canvi del benestar comunitari, i també decapitacions mítiques i brindis cerimonials, en les quals l’intercanvi de fluïds segons el tipus de cerimònia (sang, chicha -beguda derivada de la fermentació del moresc-, etc.) resultaven essencials per als cultes relatius a la cosmologia mochica, la base de tota la representació artística que mostra aquesta exposició.

Imatge de l’exposició  “L’art mochica de l’antic Perú. Or, mites i rituals”. Font: CaixaFòrum
Imatge de l’exposició “L’art mochica de l’antic Perú. Or, mites i rituals”. Font: CaixaFòrum
Pineda Vaquer
Pineda Vaquer
Historiadora
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here