LA URV SE SITUA ENTRE LES 500 MILLORS UNIVERSITATS DEL MÓN, SEGONS LA CLASSIFICACIÓ ACADÈMICA DEL ‘RÀNQUING DE XANGAI’. ÉS LA PRIMERA VEGADA QUE LA UNIVERSITAT DE TARRAGONA APAREIX EN AQUESTA LLISTA DE PRESTIGI MUNDIAL I COINCIDEIX AMB ELS 25 ANYS DE LA SEVA CONSTITUCIÓ.
AQUEST ÉS L’ARTICLE DE JORDI JARIA, PROFESSOR DE DRET CONSTITUCIONAL DE LA URV, PUBLICAT AL NÚMERO 16 DE LA REVISTA ‘FET A TARRAGONA’:
1 de juliol de 2014, plaça de la Font. Com cada vespre des de fa setmanes, les terrasses de la plaça estan plenes d’aficionats al futbol que veuen partits de la Copa del Món del Brasil. Es juga el Bèlgica-Estats Units, de vuitens de final. En un parell de terrasses de la plaça s’hi han concentrat els seguidors dels dos equips. És juliol, en una ciutat turística com Tarragona. En aquelles terrasses, però, hi predominen belgues i nord-americans –i francesos, neozelandesos, britànics, etc.– vinculats d’alguna manera amb la Universitat, des d’estudiants de doctorat fins a assistents al Congrés de l’Acadèmia de Dret Ambiental de la Unió Internacional de Conservació de la Natura.
L’ambient, dominat per acadèmics diversos –per disciplina, per categoria, per procedència geogràfica–, és una festa i, al mateix temps, un intercanvi cultural i emocional, generat pel futbol, és clar, però fet possible per la Universitat. Aquest partit és una metàfora del que probablement és l’element més transcendent de la relació entre Tarragona i la seva Universitat. Efectivament, la URV ha convertit Tarragona en un centre de trobada internacional per a persones de formació i capacitat professional del màxim nivell.
Això, a poc a poc, ha anat modificant el teixit social de la ciutat, així com la seva activitat cultural i lúdica, tot obrint portes i finestres i ventilant una comunitat que s’ha caracteritzat sempre pel resclosiment i l’apatia. Tot adoptant una prioritat estratègica clara per l’excel·lència, la Universitat ha optat, necessàriament, per l’únic camí per avançar en aquest sentit, i aquest és de la internacionalització. La Universitat s’internacionalitza i internacionalitza el seu entorn. La Universitat millora el seu impacte i el seu reconeixement internacional, i, amb això, millora la reputació global de Tarragona, la ciutat que l’acull i la que més ha maximitzat, entre totes les seus de centres de la URV, la identificació amb la institució en el seu conjunt i no pas amb centres concrets.
“La URV millora el seu reconeixement internacional i, amb això, millora la reputació de la ciutat que l’acull”
La Universitat no és l’únic element d’internacionalització ni d’excel·lència del territori –hi ha el port, la indústria química, un sector turístic molt desequilibrat però que genera iniciatives cada cop més interessants, etc.–, però, segurament, és el que té un caràcter més comprensiu i global i el que interactua de manera més àmplia i fluida amb tots els altres. Des d’aquest punt de vista, la Universitat assenyala una direcció estratègica diàfana per a l’àrea metropolitana de Tarragona: la generació d’economies d’escala eficients, basades en l’excel·lència i la singularitat, en un món de ciutats en xarxa que competeixen i col·laboren entre si.
En aquest context, la ciutat i la URV s’enfronten a reptes remarcables. Pel que fa a l’excel·lència, és evident que s’ha avançat molt, però cal una perspectiva més equilibrada i sostenible en el disseny de les línies de creixement científic de la Universitat, que reverteixi en el territori i el converteixi en una àrea innovadora i eficient en l’ús dels seus recursos, orientada a la generació, en acabat, de xarxes potents de benestar i a la singularització del territori. Això implica aprofundir el seu caràcter d’institució pública d’educació superior, compromesa, per tant, amb el seu entorn i la ciutadania que hi viu, al mateix temps que guiada per una concepció ètica de l’educació i la recerca amb vocació global.
En la mesura que la Universitat se’n surti, en aquest camí, el territori n’obtindrà més. Però per aconseguir-ho, òbviament, és necessari un compromís actiu i efectiu de les institucions del territori amb la URV, la qual cosa no sempre s’ha donat amb un grau suficient. Esperem que l’atreviment, el bon joc i l’esperit d’equip dels belgues, un país relativament secundari en el planeta futbol, se’ns encomani a nosaltres, que també vivim en una àrea relativament perifèrica en la xarxa de les ciutats globals.
