Carregant ...

Castells en desnivell

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Punt de la plaça de les Cols, on les quatres colles tarragonines aixequen els seus castells cada 19 d'agost i 24 de setembre. Foto: DAVID OLIETE

Punt de la plaça de les Cols, on les quatres colles tarragonines aixequen els seus castells cada 19 d’agost i 24 de setembre. Foto: DAVID OLIETE

Són només un grapat de passos: del primer esglaó de les escales de la Catedral fins al xamfrà amb el carrer Major. O del carrer Merceria a tocar del carrer de la Civaderia. Acosteu-vos-hi una estona i recordeu que aquell mateix terra ha suportat el pes més destacat de la història castellera de la ciutat de Tarragona. Sí, la plaça de les Cols. Perquè el seu nom oficial —Santiago Rusiñol— és probablement dels més caiguts en l’oblit del nomenclàtor tarragoní. Rètol al marge, el que ha fet important la plaça en el món casteller han estat d’altres variables.

La plaça de Braus guarda la màgia del Concurs, la plaça de la Font reserva la pompa de les grans ocasions, però la plaça de les Cols és el substrat de l’essència, és el llegat que vincula les quatre colles de la ciutat amb les beceroles d’un món casteller arrelat a Tarragona des de bon inici. La del 24 de setembre de 1881 és, molt probablement, la data que millor sintetitza la importància de les Cols al segle XIX. Quatre noms de la mitologia castellera presideixen, a segons, l’alineació del primer 4 de 9 sense folre descarregat de tota la història, sota la firma de la Colla Vella dels Xiquets de Valls: Silvestre de Creixell, Bertran de la Riera, Anton de l’Escolà i Jaume Tarragó, “L’Esperidió”, a qui se li atribueix, tot just en descarregar el castell, la llegendària proclama: “Si això és pes, que em posin la Catedral a sobre!”. És el moment culminant de la primera època d’or dels castells, que situa Tarragona, ja llavors, al capdavant del panorama.

A dia d’avui, però, la plaça de les Cols continua sent un escenari d’importància cabdal per entendre els castells i la ciutat. Cada 19 d’agost i 24 de setembre, les escales de la Catedral s’omplen de gom a gom. Tant se val l’estretor, els trenta i escaig graus que es registren a la poca ombra que hi ha, i la gentada —castellers i espectadors— que s’hi aplega. Barrets, vanos promocionals, molta aigua i paciència són els ingredients per gaudir del privilegi: veure castells en una plaça amb flaire ancestral.

Més enllà de la diada de la Mercè, que dóna pas als pilars caminant, si alguna cita va lligada a aquesta plaça és la de Sant Magí, que es recupera l’any 1953, però en un escenari diferent a l’actual: a l’arc de Sant Llorenç. La Colla Nova de Sant Magí, fent valdre el cognom del sant, demana traslladar la diada del patró a l’històric escenari de la plaça de les Cols. Això passa ja entrada la dècada dels 60, quan l’Ajuntament accepta i la cita es trasllada a una ubicació que encara conserva actualment. Des de llavors, l’enclavament les ha vist de tots colors.

(…)

Aquest és un fragment del reportatge que publiquem íntegrament al número 18 del FET a TARRAGONA i que explica detalls de fa més de vint anys quan es va mesurar el desnivell de la plaça per afrontar la construcció de castells de nou pisos. La revista -i el fascicle del Teatre Romà del col·leccionable de Patrimoni Mundial- els podeu trobar a LLIBRERIA LA CAPONA, LLIBRERIA DE LA RAMBLA, LLIBRERIA ADSERÀ i CAL MATIAS (SERRALLO).

Si et vols fer subscriptor del FET, rebràs totes les revistes i fascicles a casa. Clica aquí i suma’t a les més de 560 persones que ja formen part de la nostra comunitat d’amics.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *