Explicar com es viu Santa Tecla des de dins quan pràcticament no l’has viscut ni des de fora, és molt difícil, per no dir impossible, i aquest ha estat el meu repte. Era evident que necessitàvem veus vàlides per donar aquest punt de vista de les festes. El Ricard Lahoz, que havia tingut la idea d’aquest projecte, em va posar en contacte amb la Mireia, el Jordi i l’Arnau. Tres joves tarragonins que participen a la Festa Major des de ben petits i que estimen la ciutat, la cultura popular i les festes. Veus joves, però alhora acreditades per transmetre com es viu la festa des de dins. Per tant, directriu principal, tot el protagonisme per a ells.
El mecanisme ha estat senzill, només ha calgut concretar un dia per gravar amb cada protagonista procurant que coincidís amb algun assaig. El dia de la gravació he aterrat sol al local d’assaig, després d’haver-lo buscat pels carrers de la ciutat, i carregat de motxilles i trípodes m’he presentat al protagonista, que no coneixia prèviament. Tots tres m’han rebut contents, amb certs dubtes del que havíem de gravar, però disposats a facilitar-me la feina. Hem gravat cada protagonista en un matí o en una tarda, tot plegat ens ha portat al voltant de tres hores sense parar. Quan ells assajaven, jo gravava les imatges de recurs, i quan descansaven, fèiem les entrevistes. Literalment, un fart de suar. Als locals d’assaig, tot i estar preparats amb ventiladors, hi fa calor. Bé, és la suma de les temperatures pròpies de l’estiu més el moviment de les persones en aquells locals tancats.
La Mireia, el Jordi i l’Arnau són només tres casos concrets de joves que s’impliquen molt en les festes de Santa Tecla, com ells n’hi ha més, però no molts. Viuen la Festa Major amb molta intensitat i passió, per a ells és un dels moments més esperats i especials de l’any. Preparen les actuacions perfilant tots els detalls, conscients del compromís i responsabilitat que tenen com a protagonistes de les festes. Coincideixen en què alhora són espectadors privilegiats perquè viuen moments que des de fora no es poden gaudir. Tot això són conclusions, per tant, moltes gràcies als tres, penso que amb el projecte hem transmès el que havíem imaginat.
Després de les trobades admiro el coneixement i el sentiment per la cultura que tenen aquests joves. I és que darrere d’aquests vídeos hi ha converses de jove a jove; ells, que coneixen a la perfecció com són les festes de Tarragona, i jo, que en sé molt poca cosa.
Tarragonins, després de l’experiència, m’agradaria donar-vos dos consells. En primer lloc, cuideu molt aquest jovent perquè és el futur de la ciutat, la preservació de la cultura popular i les tradicions passa per les seves mans. I, per últim, viviu Santa Tecla des de dins alguna vegada: ha de ser brutal!
(ELS TRES VÍDEOS ÍNTEGRES ELS PODEU VEURE A www.fetatarragona.cat, apartat ESPECIAL SANTA TECLA)
