Carregant ...

Es necessita millorar

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Vicente Moreno dóna instruccions al seus jugadors. Foto: LaLiga

Vicente Moreno dóna instruccions al seus jugadors. Foto: LaLiga

Quan als trenta minuts de joc desitges que xiulin la mitja part… no anem bé. Una vegada més la imatge que l’equip va mostrar sobre el terreny de joc va ser dolenta. Una de les més negatives d’aquestes cinc primeres jornades. Aquest dissabte el Nàstic ha sumat, per primera vegada dins l’era de Vicente Moreno, la segona derrota consecutiva. Només són dades? Sí. Però simptomàtiques.

“No som creatius, no som positius”. Les peces no encaixen i el que més preocupa és que tampoc es respira cap indici de millora imminent. Portem cinc partits d’una temporada que és llarguíssima. Cinc partits amb entrebancs com les lesions o les convocatòries internacionals, però arriba un punt que el diagnòstic afecta a la base de la filosofia de joc, i és aquí on les primeres urgències comencen a ser reals. És molt aviat però cal reaccionar.

Tothom pot tenir un mal dia i no estar del tot encertat. No ens n’oblidem que els jugadors de futbol també són humans, però l’actitud és fonamental per a creure en un equip que, des de fa unes temporades, ha demostrat tenir capacitat per assolir objectius ambiciosos. Amb un onze titular idèntic, tret la titularitat d’Uche, vam sortit a jugar i no ens vam assemblar gens al Nàstic de la primera part a Alcorcón. Saja va tornar a ser el jugador més destacat. Simptomàtic, també.

El Nàstic torna a ensopegar. Cinc jornades: tres punts dels quinze possibles.

Ni defensa, ni mig del camp, ni atac. Semblava que Muñiz seria l’home del partit. Finalment va acabar sent un miratge dels primers minuts. Res més. Va desaparèixer, com tot l’equip. Una defensa desbordada va posar en evidència que la coordinació davant les jugades de perill encara és un tema a millorar. El gol del Numància arribaria al minut trenta-quatre: Manu del Moral remata sol a esquenes de Molina i Suzuki. Sí, una vegada més el gol es marca plàcidament pel davanter contrari.

Tots plegats, equip, cos tècnic i afició desitjàvem que arribés la mitja part. A vegades la xerrada al vestidor és reparadora i amb un 1-0 al marcador si la reacció era contundent podíem empatar, fins i tot remuntar…

…o també hi havia la possibilitat de sortir sense reaccionar. Va passar. Semblàvem anestesiats. Álex López i Rharsalla van ser les novetats en una segona part que també vam acabar desitjant que finalitzés. Lobato, als últims minuts, va donar una miqueta d’alè però sense sort. Ah! I per acabar-ho de rematar Tejera, sent més emocional que racional, va provocar que la seva expulsió fos indiscutible i innecessària quan, al minut vuitanta-quatre, va arrambar a Medina tot just al mig del camp. Una metàfora de l’equip. Definitivament ahir no era el dia.

On és el Nàstic de Vicente Moreno? On ha quedat la identitat tan marcada, l’esforç, la constància i el bloc compacte? No ens hem de posar nerviosos però quan has jugat cinc partits de Lliga i un de Copa has de començar a fer balanç i aquest, a dia d’avui, és dolent. Cal millorar. Ja no tant per les matemàtiques sinó per l’actitud de l’equip.

Necessitem, com a Club i afició, recollir els fruits de tota la il·lusió sembrada i talent demostrat. Vénen dues jornades titàniques davant el Zaragoza i el Córdoba. El primer partit passat demà a les deu de la nit, al Nou Estadi. Esperem que el futbol torni a casa amb una millora considerable sobre l’equip. Un passet endavant que faci que, d’una vegada per totes, els tres punts es quedin a Tarragona.

Suzuki intenta frenar a Manu del Moral. Foto: LaLiga

Suzuki intenta frenar a Manu del Moral. Foto: LaLiga


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *