“Estareu presents a l’escola tot el curs”. El presagi en veu alta l’expressa la Maite, una de les mestres del col·legi Solc en acomiadar-se de Marc Màrquez i la resta de companys de l’equip de motociclisme de Repsol. “Pels més grans, els pilots són uns ídols i encara no s’ho creuen; hagin pogut saludar-los i parlar amb ells de tu a tu. Per altres nens, encara que no els reconeguin perquè tenen les capacitats molt limitades, la visita ha estat una festa i estan pletòrics“. Ho diu la directora, la Raquel, a la porta de l’escola, quan acaben de marxar Màrquez, Dani Pedrosa, Toni Bou, Takahisa Fujinami i Jaime Busto.
Ha estat una hora intensa d’abraçades, crits d’alegria, salutacions, regals, autògrafs i, sobretot, somriures. Aquí Màrquez, Pedrosa i companyia no parlen de títols mundials, ni de ser els millors, ni de competència entre pilots, ni de la rivalitat amb Valentino Rossi… Aquí no hi ha tensions. En una de les aules, els nens canten l’Aniversari Feliç al Dani (el dia anterior ha fet 31 anys) i en una altra els pregunten si tenen nòvia o quan van guanyar la primera cursa. No hi ha la malícia dels periodistes buscant el titular i la polèmica.
Des de primera hora, ja es nota un ambient d’excitació pels passadissos de l’escola. Samarretes taronges, preguntes d’impaciència -“Ja vénen?”- i alguna corredissa. Els cinc pilots de l’equip Repsol arriben puntuals, disposats a trencar el ritme habitual de la Solc. Els alumnes de l’aula escolar 1, d’entre 8 i 12 anys, són els primers en saludar-los i en rebre una bossa amb obsequis. Es multipliquen les expressions de felicitat -“Què xulo!”- mentre els esportistes intercanvien algunes paraules (i es deixen fer moltes fotos) amb els nens i les mestres.
El ‘Fet’ acompanya l’equip de pilots de motos de Repsol en la visita al centre educatiu
Líder als circuïts, Marc Màrquez també es mostra com el més rialler i xerraire del grup. A la segona aula de l’escola, els espera un gran cartell de benvinguda amb fotos dels pilots, resultat d’hores de feina dels alumnes. Després, travessen el passadís i entren a l’aula de Fisioteràpia, on els monitors acompanyen quatre nens molt petits que criden d’alegria. Són uns instants de felicitat difícilment descriptibles. L’escena es repeteix uns minuts més tard a l’aula terapèutica, amb alumnes de diferents edats i capacitats diverses: ells i elles no reconeixen els visitants, però senten viure un moment extraordinari.
La sortida al pati de l’escola en un matí de sol esplèndid i temperatura suau representa l’esclat culminant de la festa. Música de fons a ritme de rumba. I més fotografies, autògrafs i salutacions (de paraula, de tacte i d’expressió). Els nens regalen als pilots unes cartulines que han preparat a classe mentre el Sera, el mestre més ovacionat, s’afanya a demanar la signatura dels 5 esportistes en una samarreta que és una magnífica declaració d’intencions: “La vida és un joc de diversitats”.
I abans de marxar cap a la refineria de Repsol, el Marc, el Dani, el Toni, el Jaime i el Takahisa encara tenen una sorpresa final. Una de les sales del centre l’han condicionat com a simulador perquè els nens puguin treballar els sentits i rebre sensacions similars a les que es viu damunt d’una motocicleta. L’educador Jordi Valero els explica com l’han preparat i la petita Isabel els fa una demostració, molt i molt emocionada.
Culmina així, entre crits i rialles, la visita d’un grup d’esportistes rics i famosos a l’escola Solc. Una estada carregada de solidaritat i bones intencions que trigaran a oblidar al col·legi, destinatari dels diners recaptats de l’exhibició que hores més tard faran a la TAP. El centre, portes endins, recupera la ‘normalitat’, però alumnes, mestres i educadors trigaran a oblidar una visita que els ha omplert de vida.
