Passejant o fent esport pel parc del Francolí riu amunt; caminant pel carrer Rovira i Virgili en direcció al cementiri; obrint la finestra de l’aula quan fas classe al campus Catalunya de la URV; conduint per l’avinguda Marquès de Montoliu i trobar-se amb un final abrupte; anant al camp del Gimnàstic per sota un viaducte… I així, infinitat de situacions de la nostra vida quotidiana es topen en el dia a dia amb la barrera de l’A-7, la circumval·lació de l’antiga N-340, aquell desvio que va prendre forma a les acaballes de la dictadura i es va obrir al trànsit el 1977, aviat farà quaranta anys.
El desvio ha esdevingut una ferida amb cicatriu que provoca una molèstia constant, permanent, en forma de contaminació sonora i ambiental provocada per milers de turismes i camions circulant a gran velocitat les 24 hores del dia pel mig del terme municipal. En vaig parlar fa un any en un altre article al FET a TARRAGONA, ‘L’autovia que fa de mur al mig de la ciutat’. Arran d’aquell article, l’amic Pep Escoda va contactar amb mi per explicar-me que estava treballant en un projecte fotogràfic relacionat amb el desvio.
El fotògraf documenta l’entorn de la circumval·lació de la 340, una part oblidada de la ciutat
Un any després, aquell projecte és una realitat. Aquest dijous 13 d’octubre s’inaugura El llibre exposat: Desvio a la galeria Eduardo Virgili, del carrer Armanyà, en el marc del Festival Internacional de Fotografia SCAN 2016 que porta a Tarragona un munt d’activitats i exposicions en els propers tres mesos. El treball del Pep Escoda culmina d’una manera singular un camí que va arrencar el 2008 amb una iniciativa relacionada amb Pin i Soler que el va portar a trepitjar la zona que va de les Muralles al cementiri. Després començaria un altre projecte vinculat a Terres Cavades… i amb tot plegat, ha acabat fent un recorregut per la vella circumval·lació des del camp del Nàstic als Quatre Garrofers.
Allà on ningú s’hi fixa hi ha la mirada de Pep Escoda. L’objectiu de l’artista és “documentar” els espais que no es volen ensenyar, el territori escanyat per infraestructures d’una altra època. La ciutat oblidada és la que el fotògraf tarragoní, fill del Serrallo i veí de la Part Alta, recupera en aquesta magnífica idea en forma de llibre que reclama l’atenció de tots nosaltres.
