16.8 C
Província de Tarragona
Divendres, març 15, 2024

No n’hi ha prou amb estimar-se molt

Els jugadors abatuts després d'un dels tres gols en contra. Foto: LaLiga
Els jugadors abatuts després un dels tres gols en contra. Foto: LaLiga

Amnèsia. Les coses no s’estan fent gens bé. El partit davant l’Almeria havia de tornar a ser una aspirina per revifar la negra situació de l’equip. Una aspirina que no ha eliminat cap dels símptomes d’un Nàstic absolutament desaparegut sobre el terreny de joc, sense actitud i abatut. Cinquena derrota (3-0). Tot plegat, a més, sense un focus concret on aplicar-hi una solució fins ara inexistent.

Partit rere partit els errors són els mateixos, la defensa està descomposta, el mig del camp és com si no hi fos i en atac o s’avorreixen o la poca eficàcia s’apodera dels davanters. Remarco, un dilluns més, que l’actitud és la principal llosa alhora de proposar idees i, malauradament, auguro que també dins el vestidor. Vicente Moreno afirmava que “la voluntat hi és però no sabem mostrar-la”, i urgeix.

Són quatre els jugadors que han vist la vermella en aquests onze partits. Unes targetes proporcionals a la impotència i nervis d’una plantilla absolutament desfeta arribant a la onzena jornada sense conèixer la victòria.

Paràvem l’embranzida inicial tot i un Almeria elèctric amb la mateixa pressió per guanyar que nosaltres. A la mitja hora de joc, però, Pozo, després una excel·lent lliçó de ganes i contundència, va recuperar una pilota quasi perduda i la centraria posteriorment perquè Puertas marqués l’1-0. Ens van tornar a anestesiar i les mostres d’empenta van tornar a ser invisibles.

La solució a Can Nàstic per pasar per dir adéu a Vicente Moreno? Per renovar la plantilla?

Excés de nervis. Molina es jugava la segona groga al minut 32. Tres jugadors de l’Almeria eren capaços de fer trontollar-ne sis de granes en els contraatacs. Valentín veia la segona groga al minut 51. Tejera es va jugar l’expulsió en més d’una ocasió durant la segona meitat. Xavi Molina també. Segon gol de l’Almeria, hi torna Puertas. Jugant amb deu jugadors i un Madinda tocadíssim definitivament desapareixíem. Al minut 91 arribava el tercer (Quique). Tocats i enfonsats.

Asimètrics al passat. La temporada passada Vicente Moreno i Emanà ens deixaven una de les imatges més meravelloses en un Estadi del Jocs del Mediterrani que ha sigut absolutament asimètric aquest cap de setmana. Moreno, precisament, va dibuixar una altra estampa significativa, l’esbroncada a Valentín després l’expulsió.

Achille Emana i Vicente Moreno després la victòria (1-2) davant l'Almeria durant la temporada 2015/16. Fotograma: LaLiga
Achille Emana i Vicente Moreno després la victòria (1-2) davant l’Almeria durant la temporada 2015/16. Fotograma: LaLiga

La solució passa per dir-li adéu a Vicente? S’ha de renovar la plantilla? L’esquerda a Can Nàstic és absolutament titànica a dia d’avui, i la solució no crec que s’hagi de trobar donant la mà a la pressa. Fins al final amb Vicente? Per ara sí. Aposto personalment per no tocar la peça de l’entrenador ja que amb un equip en caiguda lliure l’última cosa que se li ha de treure és el paracaigudes. Pot estar estripat? Sí, però hi és.

“Estimem el Nàstic, però tot plegat ens dol. És normal que comencin a saltar les alarmes”

El fet de fer canvis precipitats portaria una readaptació i un encaix dins un puzle que ara mateix no saben ni desxifrar les pròpies peces. Cal dinàmica de grup, cal tranquil·litat en un moment delicadíssim, cal reaccionar, cal no estressar-nos però ser més realistes que mai. Caminem sense sentit en una categoria ferotgement complicada que ara mateix mirem en contrapicat.

El futbol és bonic (però complicat). Estimem el Nàstic però tot plegat ens dol. El pessimisme es mostra a les xarxes i als seients del Nou Estadi. Els comentaris són negatius i la indignació profunda i comprensible. Hem de tenir paciència amb l’equip però és normal que comencin a saltar alarmes. S’ha de confiar en que la temporada és molt llarga però és normal que hi hagi pressa. L’afició ha de recolzar el projecte però és normal que s’exigeixi la mateixa actitud sobre la gespa. “Passarà el temps” i sempre estarem junts, però a vegades, i com també diuen Els Pets, no n’hi ha prou amb estimar-se molt”.

Pròxima parada, amb victòria obligatòria: RCD Mallorca, al Nou Estadi

Aleix Costa
Aleix Costa
Periodista
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here