“Per què no canvies de canal?” li pregunta la mare a la filla. Les estovalles són velles i la vaixella també. Sonen les culleres, els xarrups a la sopa i la gola a l’empassar. La Natasha no contesta. Sovint la sobrecomunicació ens esbotza qualsevol tipus de crítica a l’hora de consumir noticies i continguts. Avui dia la informació és constant i l’accés al material cultural no té límits. El REC enceta Across the line, un cicle previ al Festival, hi ho fa de la mà de produccions llunyanes a aquesta estructura macrocomercial a la que estem immersos.
La preestrena de Zoology, coproducció Russa, Francesa i Alemanya dirigida i escrita per Tverdovskiy, donava inici, ahir al vespre, a uns divendres de novembre marcats, al CaixaForum, per films sinèrgics amb el moment que viu Europa. Un continent polititzat i engarjolat on les fronteres són línies que no poden travessar-se. Precisament una línia que el Festival REC vol esborrar o reconceptualitzar mostrant les cintes dels diferents directors novells del programa. Pel·lícules on el relat i també el transfons de les trames són una crítica social del com i el perquè de l’Europa contemporània.
Tverdovskiy, ens presenta la vida de la Natasha (Natalya Pavlenkova), una dona adulta que lligada a una Rússia encara tacada per una política involutiva, ha de sobreviure al seu dia a dia davant una rutina convertida en adversitat. Abraçada per una falta d’estimulació intel·lectual absoluta troba el recolzament i efectivitat del metge que l’està tractant. Una persona sense prejudicis però que, finalment, tan sols la valora pels seus interessos i fílies personals. Un relat singular emmarcat en una plàstica però realista fotografia dirigida per Aleksandr Mikeladze.
Comunicació, convivència, acceptació, estereotips, diversitat… temes pendents i vigents en una Europa que necessita millorar però que també té la sort de tenir antídots i propostes culturals com un Festival REC que impulsa, lidera, exporta i confecciona conjuntament, aquest Across the line, amb països com Estònia, Àustria, Itàlia, Portugal i França. Tot des de Tarragona.
Fins a finals de novembre repassarem quatre històries humanes i d’amor [Europe, She Loves (Gassmann, 2016)], ens mirarem la vida des de l’objectiu d’una càmera [Aloys (Nölle, 2016)] i des del sotrac de les vies del tren [Glory (Grozeva i Valchanov, 2016)].
Programació cinèfila diferent, estimulant i crítica. Es crea molt material, s’emeten molts continguts però pots triar, filtrar: decidir. Per què no canvies de canal?
