El ritme d’una ciutat ve marcat pel metrònom de la llum. El sol és pàl·lid i la lluna li pren protagonisme. Passem de la calor a un fred més propi de l’hivern que no pas de la tardor. La meteorologia és una metàfora bastant fidel de la societat: no hi ha punts mitjos. La reflexió és més necessària que mai i la didàctica és una de les aliades més potents alhora de crear i comunicar. Reflexió, anàlisi i pedagogia: d’això va el FET que acaba de sortir d’impremta.
Com sempre la cultura i la societat són els eixos vertebradors d’aquest vintè FET a TARRAGONA, que es va presentar aquest dimecres al Cafè La Cantonada. De la fotografia de Pep Escoda als metratges del ja 16è REC Festival Internacional de Cinema. Dels deu anys de l’estació de l’AVE al debat sobre el present i el futur de la regió metropolitana de Tarragona. Passant per la vessant més intel·lectual de Carod-Rovira o la llum del Festival Teatre Màgic. Aquest 20è numero, però, té una protagonista especial: una Universitat Rovira i Virgili que enguany fa 25 anys i que des d’aquesta tardor estreny la relació amb el FET per a fer de la ciència una disciplina didàctica desxifrable per a tothom.
La societat sembla sovint adormida i què millor que un òrgan com la Universitat per a estimular-la. Jaume Folch (investigador del grup de recerca TecnATox, de la URV) parla, dins la nova secció científica Divulgació, sobre l’Alzheimer i la relació d’aquesta malaltia amb la diabetis. Del campus al paper gràcies a la coordinació de Montse Cartañà (periodista del gabinet comunicació de la URV).
I sense marxar de les aules, el FET regala el cinquè fascicle sobre la nova visió dels monuments Patrimoni Mundial de Tàrraco elaborat pel Seminari de Topografia Antiga de la Rovira i Virgili. Un fascicle que excava en la història del Circ romà, espai central del reportatge que Anna Plaza escriu a la revista per emmarcar el present i futur d’un dels elements icònics de Tarragona.
Pep Escoda, durant la presentació d’ahir, va dir que “no és el mateix mirar que veure” i segurament té tota la raó. Sovint passegem amb el cap cot, limitant-nos a veure el camí que ens ha de portar a la destinació triada, sense fer cas de cada passa que tracem, sense aixecar els ulls per mirar aquell balcó, aquella façana o aquell raig de sol que filtren els arbres. Trepitgem, cada dia, el mateix terra de la ciutat. Una ciutat que batega al ritme d’aquells que la mouen, una ciutat viva socialment i culturalment. Una Tarragona ambiciosa i rigorosa a nivell d’investigació i recerca. Una Tarragona que no pot quedar-se adormida, i encara menys sense veu.
El FET a TARRAGONA (amb el fascicle de regal) ja és a la venda des d’avui mateix a les llibreries de la ciutat. Si la voleu rebre còmodament a casa, feu-vos-en subscriptors ara i aquí. I a gaudir del periodisme cuinat a foc lent.
