Com era la Tarragona de fa vuitanta anys? Com era la ciutat revolucionària centrada en l’esforç bèl·lic de la reraguarda? Com era la Tarragona que pateix directament els efectes de la guerra, amb tot un seguit de bombardejos? Aquesta ciutat es pot reconèixer ara, gràcies a les imatges del fotògraf professional Hermenegild Vallvé Vilallonga que podem veure en una exposició magnífica a les instal·lacions de L’Arxiu (Tabacalera).
Prop de vuitanta fotografies, inèdites en bona part, amb una qualitat excepcional i un valor documental i informatiu de primer ordre que permet acostar-nos a la realitat d’una Tarragona que, malgrat la pèrdua de vides humanes i la destrucció registrada, va viure i sobreviure aquells anys. L’exposició Revolució i Guerra Civil a Tarragona proposa un recorregut visual per una ciutat força desconeguda i forma part del festival de fotografia SCAN.
Aquesta mostra, organitzada pel Centre d’Imatges de Tarragona / L’Arxiu, és la segona del cicle El llegat dels fotògrafs de Tarragona, iniciat fa dos anys amb l’exposició Ramon Segú Chinchilla: els anys setanta a Tarragona. Un cicle que té com a objectiu donar a conèixer l’obra rebuda dels fotògrafs tarragonins que ja forma part del patrimoni documental i fotogràfic de la ciutat.
Una altra magnífica exposició a Tabacalera amb dos inconvenients: l’horari i els accessos
Es tracta, doncs, d’una magnífica iniciativa (com altres exposicions anteriors) i ben programada: la inauguració es va fer coincidir amb un congrés sobre els vuitanta anys de la Guerra Civil a la URV. Però la ubicació de la mostra topa amb dos problemes: l’horari d’obertura limitat als matins de dies feiners i, encara més lamentable, l’estat de brutícia dels accessos a la seu de l’Arxiu (i de Tarragona Impulsa i de la Capsa de Música).
Pel que fa a l’horari, sempre queda el consol que l’exposició es veurà més endavant a l’Espai Turisme del carrer Major amb més facilitats horàries de matí, tarda i caps de setmana. Pel que fa a l’entrada als dos magatzems operatius de Tabacalera, només queda la crítica i la denúncia d’una deixadesa portada al límit al Jardí Vertical, símbol de la smart city. L’amic subscriptor Carles Micó ho diu molt bé en aquest comentari a Facebook. Fa fàstic anar-hi. Sort que dins hi ha treballadors competents i preparen coses interessants per a la ciutat. Per tant, malgrat els dos inconvenients, apropeu-vos-hi a veure l’exposició d’Hermenegild Vallvé, testimoni d’una Tarragona en plena ebullició.
