Mediterrani. Llum. Platja. Estiu. Tot això es el que ens ve al cap quan pensem en l’obra de Joaquim Sorolla, i tot això és el que trobem a l’exposició “Sorolla. Apunts a la sorra”, que es pot visitar al CaixaForum Tarragona fins al 3 de març de 2017. Comissariada per la historiadora de l’art Consuelo Luca de Tena, aquesta exposició té com a objectiu, però, mostrar una visió poc coneguda del pintor valencià: el seu procés creatiu, a través dels apunts al natural que Sorolla prenia de les platges valencianes, com la de Xàbia, o, posteriorment del País Basc, procedents del Museo Sorolla, d’on Luca de Tena n’és la directora.
La mostra, amb més d’un centenar de dibuixos i olis, s’estructura en cinc àmbits disposats en sentit cronològic, de manera que podem veure la progressió tant estilística com temàtica de Sorolla. El primer d’aquests àmbits, amb el títol “El treball al mar”, correspon a l’obra més primerenca del pintor, en què representa, amb un estil realista, escenes costumistes dels treballs relacionats amb la mar, en especial aquells que es realitzen a la platja mateix, com la preparació de les veles i de les cordes de les barques. D’aquest apartat, cal destacar-ne l’obra El pillet de la platja, pintada l’any 1891, de la qual es mostren també els dibuixos preparatoris amb els quals Sorolla marca la composició dels personatges, ja deutora de la tècnica fotogràfica en tant que un d’ells apareix, en part, fora de pla.
CaixaForum Tarragona mostra una visió poc coneguda del pintor valencià
La vida dels treballadors de la mar també centra el segon àmbit de l’exposició que, amb el títol “Barques i bous”, manté la temàtica vinculada al treball mariner, a la vegada que hi veiem una clara evolució en l’estil, marcat per la influència del luminisme, corrent pictòrica que Sorolla coneix de primera mà en un viatge a França l’any 1894. D’aquesta manera, el pintor passa de l’estil realista de les primeres pintures a un traç més ràpid i sintètic, en què els jocs de llum guanyen protagonisme buscant un efecte sensorial a l’espectador, que pot arribar a imaginar el vent batent les veles de les barques en els quadres d’aquesta època, i especialment en els esbossos, molts dels quals realitzats directament a l’oli, tal i com es pot veure en aquest apartat de l’exposició.
Amb el temps, Sorolla es manté en aquest estil luminista, però poc a poc va canviant la temàtica de la seva producció, a mesura que també va evolucionant el gust pictòric de la burgesia que, al cap i a la fi, era a qui anava adreçada la seva obra. D’aquesta manera, tal i com es pot veure en l’àmbit “Dones del mar”, el pintor va deixant enrere les escenes costumistes lligades a la vida marinera per centrar-se en temes més neutres socialment, lligats a una figura femenina més passiva en què preval la seva dimensió anímica, que Sorolla aconsegueix copsar en uns pocs i àgils traços. Amb aquesta mateixa agilitat el pintor mostra els jocs infantils que a partir de la dècada del 1900 centren la seva obra pictòrica i que es mostren a l’àmbit “L’alegria de l’aigua”, en què veiem que les pinzellades resulten tan fugaces com els moments que vol transmetre Sorolla.
L’obra de Sorolla va suposar una revolució temàtica i estilística entre finals del XIX i principis del XX
La culminació d’aquest canvi temàtic el podem veure en l’últim dels àmbits de l’exposició, el títol del qual, “Elegants a la platja”, indica que la burgesia ja no és només la seva principal clienta, sinó que també es converteix la protagonista dels seus quadres. I qui millor que la seva pròpia família com a model per a quadres com Sota el tendal? Sorolla, doncs, en aquesta última època, pren apunts del natural de la seva dona i els seus fills durant els seus estiueigs a Biarritz i Donosti (llocs més glamourosos que les platges menestrals de Xàbia), en actituds relaxades accentuades per la vaporositat dels vestits, que semblen flotar com les veles que pinta en les seves èpoques anteriors.
Aquesta exposició, en resum, és una gran oportunitat per veure in situ l’obra d’un pintor talentós, que va suposar una important revolució en la pintura espanyola del canvi de segle, tant temàticament com estilística. Un talent que fins i tot es fa més palès en la immediatesa dels esbossos i apunts que es poden veure en aquesta exposició.
