12.7 C
Província de Tarragona
Dissabte, març 16, 2024

Ràbia juvenil al REC

Park
Park, de Sofia Exarchon. Foto: REC

El REC 2016 ja ha començat a rodar. Després de la roda de presentació i la posterior ponència de Maria Ripoll el passat dimecres, el certamen tarragoní ha projectat ja les primeres propostes seleccionades enguany. La primera sessió ens ha brindat l’estrena a casa nostra d’un parell d’estimulants títols, la colombiana Los nadie i la grega Park. La primera, això sí, no ha estat inclosa a concurs.

 

Escrita i dirigida per Juan Sebastián Mesa i executada en tan sols una setmana, Los nadie segueix els passos d’un grup de joves de Medellín que té el somni de viatjar cap al sud a la recerca de noves experiències. Rodada en blanc i negre amb un pressupost de tan sols 2.000 dòlars, l’obra de Mesa conté elements del documental i fins i tot del neorealisme italià, tot i que barrejat al mateix temps amb les tendències estètiques de l’actualitat.

El gran encert del film és l’acurat retrat que es fa de la gran ciutat, violenta i sense esperança. Hi ha un passatge, de fet, realment colpidor. Un parell dels protagonistes conversa des del cim d’un turó amb Medellín als seus peus, quan de sobte se senten esclats. Els joves enceten un debat per esclarir si són coets “perquè hi ha futbol” o si són trets d’armes. La colla de Los nadie, en efecte, s’ha acostumat a aquesta cruel realitat. La pel·lícula, per cert, es va endur el premi del públic a la setmana de la crítica de Venècia. Poca broma, doncs.

El festival enceta les projeccions a concurs amb un film grec ambientat a l’Atenes postolímpica

El millor de la vetllada, però, encara havia de venir. Després del film colombià s’ha projectat Park, debut a la direcció de Sofia Exarchou. Directa i sense concessions, la pel·lícula detalla la rutina d’un grup d’adolescents que malviu a les ruïnes de la vil·la olímpica d’Atenes. Les instal·lacions, deixades, es converteixen en el refugi dels protagonistes però també en un personatge més. La capital postolímpica es dibuixa sense ànima, destruïda, sotmesa a un somni europeu que ha fracassat.

 

Park és també el retrat d’una generació perduda i rabiosa, sense futur ni projectes. La mirada d’Exarchou, que recorda la de Larry Clark, imprimeix la rauxa necessària per dotar la història del ritme progressiu adequat, si bé una mica més d’agilitat cap al tram final tampoc hagués estat una mala opció. El final, un anticlímax, evidencia l’èxit de la brutal proposta presentada al festival. D’alguna manera, el REC ens ha permès copsar el dia a dia de dues urbs com Medellín i Atenes sense haver-nos de moure.

 

De cara a aquest divendres, les projeccions seguiran amb les israelianes Oneweek in a day (d’AsaphPolonksy) i AKA Nadia (de Tova Ascher, i en coproducció amb Anglaterra). La mano invisible, de David Macián, serà la primera de les pel·lícules a concurs de factura estatal.

Los nadie
Los nadie, de Juan Sebastián Mesa. Foto: REC
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here