Carregant ...

Un púgil finès sedueix Tarragona

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Cua de públic a l'entrada a una de les projeccions de l'edició d'enguany, a l'Antiga Audiència. (Fotografia: Jaime Rojas).

Cua de públic a l’entrada de l’Antiga Audiència per veure una de les projeccions de l’edició d’enguany. (Fotografia: Jaime Rojas).

El Festival Internacional de Cinema de Tarragona, el REC, ha arribat a la fi de la seva 16a edició amb una proposta finlandesa com a gran triomfadora.

Han estat dies de cinema compromès i valent, en què les produccions de factura estatal també han brillat. El día más feliz en la vida de Olli Mäki, de Juho Kuosmanen, s’ha endut de manera justa la principal distinció del certamen i segueix d’aquesta manera la seva carrera cap als Oscar.

Sòbria i elegant, la pel·lícula de Kuosmanen se centra en la preparació del combat de boxa que ha de canviar la trajectòria esportiva de Mäki. Amb una delicada fotografia en blanc i negre (fotograma que il·lustra la portada d’aquest article) un ritme encertat i unes interpretacions efectives, el film exposa tots els conflictes del personatge protagonista d’una manera natural, sense estridències.

En aquest sentit, el gran encert de la producció finesa potser és aquest, és a dir, que s’allunya de la hipèrbole habitual dels films americans que retraten el que passa dins i fora del ring.

El film El día más feliz en la vida de Olli Mäki , premi a la millor òpera prima del REC 2016

María (y los demás) ha estat l’altra pel·lícula més destacada del REC d’enguany. El jurat internacional del festival l’ha reconeguda amb una menció especial. El debut de Nely Reguera s’ha endut a més el premi del jurat de la crítica, compartit això sí amb l’animada Ma vie de courgette, de Claude Barras.

Fotograma de la pel·lícula 'María y las demás', un altre de les obres premiades enguany. (Fotografia: REC).

Fotograma de la pel·lícula ‘María y las demás’, reconeguda pel jurat internacional del festival amb una menció especial. (Fotografia: REC).

L’esplèndida Bárbara Lennie és la María protagonista a la pel·lícula de Reguera, en què dóna vida a una jove (o potser ja no tan jove, segons el seu entorn) que no passa pel seu millor moment. La realitzadora ens presenta una aguda crítica a la burgesia de les aparences i ho fa a través de punxants pinzellades humorístiques.

Insòlita en la seva posada en escena i pel que mostra (un espectacle en què els seus protagonistes són treballadors que simplement fan la seva feina davant de públic), La mano invisible també ha tingut una gran acollida a Tarragona. Firmada pel director David Macián (que va ser al certamen amb l’intèrpret Edu Ferrés), la seva proposta adapta la novel·la homònima d’Isaac Rosa.

Fotograma de 'La mano invisible', premi del públic. (Fotografia: REC).

Fotograma de ‘La mano invisible’, premi del jurat jove i del públic. (Fotografia: REC).

Ben conduïda i executada, l’òpera prima de Macián ha estat la guanyadora del premi del jurat jove i del públic. Per la seva estètica recorda, en alguns moments, recorda Dogville de Von Trier.

Dimarts encara seguia la festa. No només s’havien de projectar els principals films de l’edició actual, sinó que a més estava prevista una projecció sorpresa ja al vespre. Novament cal felicitar els impulsors d’aquesta consolidada iniciativa a la ciutat pel seu encert a l’hora de programar les pel·lícules del festival any rere any.

El REC, d’alguna manera, s’ha convertit en un gran aparador per als realitzadors que busquen seduir l’audiència amb nous estímuls argumentals i audiovisuals.

El públic tarragoní ha respost a la projecció de les principals pel·lícules del festival. (Fotografia: Jaime Rojas).

El públic tarragoní ha respost a la projecció de les principals pel·lícules del festival. (Fotografia: Jaime Rojas).


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *