Dolguts. Per l’equip, per la situació, pel marcador i per l’arbitratge. Acabant el partit amb dos expulsats (Delgado i Stephane Emaná) el resultat final de 4-2 va ser un pèl massa inflat i distant al que vam veure sobre el terreny de joc amb un Nàstic que va ser absolutament superior durant la primera meitat.
L’electricitat i la pressió ofensiva que vam exercir sobre la gespa gironina eren inèdites fins ahir i van convertir els primers 45 minuts en els millors de la temporada grana. Vicente Moreno aplaudia i demanava calma per no embogir i perdre el nord d’un partit que semblàvem tenir controlat. Subratllo el “semblàvem”.
Madinda i Giner desequilibraven d’una manera excel·lent i la col·locació de l’equip era perfecta. Uche no havia corregut mai tant. El resultat no va tardar a arribar i el mateix Ikechukwu va convertir un penal provocat per Alcalá sobre Delgado. El Nàstic guanyava, es feia justícia… però per poc temps.
Faltaven set minuts per acabar la primera part i no imaginàvem el tràngol que ens esperava. El Girona marcava l’empat i Tejera ens il·luminava amb un gol(às) de falta directa. Però als dos minuts de la segona els de Pablo Machín ja havien tornat a empatar el marcador. El Nàstic tornava a fondre’s, el joc era espès i l’àrbitre semblava tenir molt clar que els locals no érem pas nosaltres. Al minut 72 el Nàstic perdia. Al 87 Cristian Herrera ens enfonsava.
Arribem a Nadal sense saber com sortir de la foscor. Últims: 16 punts del 57 possibles
Per què després de fer els millors 45 minuts de la temporada poden arribar-nos a guanyar encaixant quatre gols? Ahir vam sortir creient-nos que podíem crear, que podíem guanyar, que podíem tallar el seu joc. Tant de bo haguéssim sabut multiplicar l’actitud inicial i acabar veient una victòria que, un dia després, sembla que hauria estat el resultat més just.
Quina és la solució per aquest Nàstic? Emaná? De debò tot un projecte esportiu com el nostre ha de subsistir sobre les cames d’un jugador no precisament jove? Evindentíssimament que el retorn d’Achille és una molt bona notícia però si en fem una lectura de subsistència no podem permetre’ns pensar que l’arribada d’un jugador canviarà la dinàmica de l’equip. Tot i que si hem de desitjar-ho… desitgem que sí.
Aquest Nadal serà massa fred per a tots nosaltres. S’ha de trobar una solució urgentment. Fa massa setmanes que ho diem, Nadal ja és aquí i ens haurem d’esperar al 2017 per veure si l’equip pot reaccionar davant la tempesta. El necessita millorar és encerclat amb vermell. Hem deixat passar l’oportunitat de menjar-nos mínimament tranquils els torrons i ja no hi ha excuses, ni temps. Després de les vacances serà ara o mai.
Començar és continuar un final, i nosaltres no ho hem sabut fer. Tot i així, qui sap si el Tió o els Reis ens portaran alguna samarreta que, d’aquí a uns mesos, tots nosaltres, ens posarem per celebrar que tot plegat ha estat un malson.
