Carregant ...

Crònica subjectiva i sentimental dels 25 anys de la URV

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Josep Maria Bricall, en un moment de la seva conferència a l'acte institucional de commemoració dels 25 anys de la creació de la URV. Foto: URV

Josep Maria Bricall, en un moment de la seva ponència a l’acte institucional de commemoració dels 25 anys de la creació de la URV. Foto: URV

L’acte del dia 16 de desembre al teatre Tarragona, pel 25è aniversari de la Universitat, va condensar l’essència humana de dues dècades i mitja de vida de la institució. Per la platea del teatre van aparèixer cares familiars, de professors i de personal de suport que treballen en ubicacions distants o que ja s’han jubilat, la visió dels quals traslladava de manera immediata la ment a episodis anteriors de la vida universitària viscuts conjuntament. Després, entre les taules de l’aperitiu, salutacions efusives i sensació de recuperar complicitats d’anys passats, pel tracte continuat en unes determinades circumstàncies i sabedors de compartir pensaments i actituds nascuts durant l’antifranquisme. Els moments significatius sempre són irrepetibles i es fan massa curts. Després a soles s’assaboreixen per allargar-ne la pervivència, els detalls (paraules, gestos) que hem vist o  sentit.

Què perdura en el temps? I amb perspectiva, què és realment important? El catedràtic emèrit d’Economia Política de la Universitat de Barcelona Josep M. Bricall, rector d’aquesta universitat quan va néixer la URV, va pronunciar una ponència i va dir que una universitat, institució que ve de l’Edat Mitjana, es fa sobre moltes generacions successives i va situar el tema en el lloc precís. Cada generació és una baula més de la comunitat que forma la universitat.

Molts dels presents vivien sentiments contradictoris, de pèrdua personal pel troç de vida que ja s’ha escapat i d’alegria pel projecte personal realitzat i per la pervivència del projecte col·lectiu. Malgrat els moments d’immobilisme, de marxa enrere, de rectificació o de pas endavant. D’encerts i errors. Bricall va afirmar en el cas de la URV que “el fer i desfer s’ha reduït al mínim indispensable que reclamen les peculiaritats de la nostra espècie humana, alliberant generosament un espai a la consolidació política triada”.

Dels centenars de professors universitaris allí n’hi havia d’història, d’antropologia, de química, de filologia, d’enginyeria, de música, d’enginyeria química, de geografia, d’economia, de medicina, d’infermeria i de totes les disciplines. “Ad unum vertere”, va recordar el ponent, o la unitat de tots els sabers i la primera missió de la universitat, que és formar. La tradició humanística i la revolució científica de les ciències experimentals és la confluència que es fa necessària, ahir i sempre, a les aules universitàries.

Sempre desitgem el que no ha pogut ser. Tants anys entre parets universitàries en contacte amb persones de valor podrien haver facilitat moltes més relacions amistoses, més ocasions de debat, més espais de distensió. Però el temps no es pot estirar per més que vulguem, i les tasques no s’encongeixen. Cal saber acceptar que la vida ens marca uns límits. Només som una baula.

Berta Ramos

Estudiant 1972-74 a la Facultat de Lletres de la UB a Tarragona i periodista al Gabinet de Comunicació de la URV des de 1993


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *