Carregant ...

“BUSQUEM UNA SALA TRONO AMB EL DOBLE DE CAPACITAT”

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Joan Negrié, la tardor de 2013, a les butaques de la sala Trono. Foto: DAVID OLIETE

Joan Negrié, la tardor de 2013, a les butaques de la sala Trono. Foto: DAVID OLIETE

El titular correspon a l’entrevista a Joan Negrié publicada a finals de 2013 a la revista FET a TARRAGONA. L’actor i director de la sala Trono ja expressava llavors la voluntat de trobar un espai amb més capacitat per desenvolupar l’activitat teatral en millors condicions.

Ara que la sala Trono tanca portes amb la representació de l’obra ‘Això és tot’ durant el mes de gener, recuperem un fragment de l’entrevista a Negrié de fa més de tres anys, quan l’actor ja es trobava entre els escenaris i els despatxos, entre la interpretació i la gestió, entre Barcelona i Tarragona.

On se sent més còmode: fent d’actor o de gestor?

Estic bé en els dos camps. A Barcelona hi ha molta gent en el camp de la gestió cultural i, per tant, aquí tinc molta més llibertat i menys competència. Però, com a actor, m’encanta Barcelona, perquè estic al rovell de l’ou i aprenc de grans actors i directors.

 S’aprén més damunt de l’escenari o produïnt espectacles?

Són llenguatges diferents. Jo he après moltíssim treballant amb grans professionals com l’Alfred Luchetti, l’Emma Vilarasau, l’Anna Maria Barbany, la Victòria Pagès, el Mingo Ràfos, el Carles Canut… però també tinc la sort d’aprendre altres coses que molts actors no coneixeran mai, que és el de la producció i la gestió cultural. Així veig les dues parts que configuren el món del teatre.

El petit teatre tanca amb la representació de l’obra ‘Això és tot’ durant el mes de gener

Joan Negrié (La Riera de Gaià, 1978) ha treballat sota la direcció d’Àngel Llàcer, Sergi Belbel i Javier Daulte, entre d’altres. Ha participat en una vintena llarga de muntatges teatrals i ha tingut nombroses aparicions televisives. Joan Negrié ha dirigit la Trono des d’una habitació minúscula amb la porta oberta a la plaça de Dames i Vells. Un racó de tranquil·litat que permet reflexionar en veu alta sobre el moment cultural de Tarragona.

El 2013 la ciutat ha obert un nou teatre. Com ho valora?

El dia de la inauguració del Teatre Tarragona em vaig emocionar. En un moment econòmic tan complicat, el fet d’inaugurar un teatre és fantàstic. S’ha vist amb el temps que ha funcionat molt bé la primera temporada, al Tarragona i al Metropol. Reconec que abans de l’obertura era escèptic, perquè veia que era un moment molt arriscat, però s’ha demostrat que funciona si en fas una bona programació. A la Trono també ens ha anat molt bé de públic, només disposem de 50 cadires, però tenim prop de 600 amics. Està clar que la ciutat té un públic que demana teatre de totes les característiques, petites, mitjanes i grans.

Com pot sobreviure una sala amb 50 localitats?

La fórmula és que els treballadors de la Trono invertim moltes hores i diners.

Us heu plantejat tenir una sala més gran?

Sí, hem parlat amb l’ajuntament diverses vegades però no hi ha hagut manera de posar-se d’acord per trobar un altre espai municipal. Busquem un local més gran, d’unes 100 o 120 localitats, que ens permeti ampliar els ingressos per taquilla.

El futur espai hauria de seguir a la Part Alta?

Sí, ens agrada aquest barri i la sala ajuda a dinamitzar-lo. Els altres teatres i el Palau de Congressos estan a la Rambla o més a prop de la Part Baixa. En canvi, a la Part Alta, fa falta una sala com la Trono.

Hi ha hagut propostes concretes damunt la taula?

Sí, n’hi ha hagut almenys un parell, d’espais que hem mirat… però no hi ha manera!

Quin objectiu es marca la Trono a curt o mig termini?

L’objectiu és tenir la sala oberta de dijous a diumenge amb produccions pròpies. Que la gent de Tarragona pugui venir aquí i trobi propostes nostres, alternatives i de qualitat, i que nosaltres puguem programar un espectacle durant un mes seguit. Això no es fa enlloc, però nosaltres ja tenim prou públic aquí per aconseguir-ho i ser-ne els primers.

Quin paper juga la sala en el panorama teatral de Catalunya?

Aportem una visió nova de la dramatúrgia contemporània. Treballem amb autors d’ara, d’aquí i de fora. És fonamental que darrera la Trono hi ha un equip jove amb ganes de fer coses innovadores, amb un gran potencial i que arrossega també un públic jove.

I Tarragona com se situa en el mapa teatral de Catalunya?

Està difuminada. Hi ha públic, però li falta un esdeveniment de referència cultural o un equipament que es dediqui específicament a un tipus de teatre concret.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *